Andorra i Cuba van avançar ahir a la Unesco en el projecte conjunt Una creu de pedra en el món, per retre homenatge a Jacint Verdaguer, un dels més grans poetes en llengua catalana. Verdaguer (1845-1902) va visitar l'Havana en set ocasions com a capellà de vaixell i per deixar empremta de la seva presència serà situada una estela de pedra a la Quinta de los Molinos, monument nacional on va estar la residència del pròcer independentista Máximo Gómez .

L'obra és de l'escultor Faust Campamá, que preveu col·locar monuments similars a Algèria, Lituània i Palestina, llocs també visitats per l'anomenat Príncep dels poetes catalans. El títol del projecte evoca una de les visites de Verdaguer al territori de Palestina, on va fer una metàfora i va dir que amb els seus viatges havia dibuixat una creu al planeta terra , va declarar Campamá a Premsa Llatina. Va recordar que «més enllà d'un símbol cristià, la creu és un símbol humà que està present en totes les cultures, fins i tot en les prehistòriques».

Projecte comú / Juan Antonio Fernández, president de la Comissió Nacional Cubana de la Unesco, va destacar la importància d'aquest primer projecte conjunt amb Andorra que busca recordar la presència al país caribeny d'aquest poeta .

Va precisar Fernández que l'estela haurà d'estar col·locada el 2015 i en això es treballa de manera conjunta amb l'Oficina de l'Historiador de l'Havana. Verdaguer va néixer a Folgueroles , però la seva estada a Andorra és molt apreciada perquè en el seu llibre Canigó va incloure diverses referències dels llocs i tradicions andorranes i va escriure una versió de la llegenda del llac d'Engolasters. Al Principat hi ha una ruta literària anomenada Seguint els passos de Verdaguer, que inclou els llocs visitats pel poeta quan el 1883 va realitzar un recorregut a peu per aquest territori .

A la reunió efectuada ahir a la seu de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura van participar també Maria Ubach, ambaixadora d'Andorra a França, i membres de les delegacions permanents i les comissions nacionals dels dos estats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.