• L'executor de sentències actuarà davant resolucions judicials civils i administratives, i a demanda dels comuns

Espot explica el contingut dels tres nous projectes de llei judicials, ahir Foto: ÀLEX LARA

El saig, o en d'altres paraules l'executor privat de sentències, ha estat la figura escollida pel Govern per intentar acabar amb les vora 50.000 execucions pendents que a dia d'avui s'acumulen a la justícia. Un estament privat però que estarà controlat pel Govern: serà ell qui en definirà el seu sou i qui vetllarà per la seva transparència. I un estament que tindrà potestat per procedir a embargar els béns, materials i també comptes corrents, en un termini relativament curt de temps un cop procedeixi a comunicar la sentència. Concretament, si el deutor no paga, es procedirà a l'embargament passats 13 dies hàbils des de la comunicació.

El procediment d'actuació del saig (el Govern obrirà convocatòria de places per un mínim de tres), serà el següent, tal i com va explicar ahir el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, en roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Quan es comuniqui una sentència, la persona executant haurà de fer el requeriment al saig. Aquest tindrà 15 dies per comunicar-ho a la persona executada, que tindrà a partir de llavors els 13 dies hàbils per pagar. Si no ho fa, l'embargament de béns i de serveis es farà en un màxim de vuit dies. En resum, tot el procés pot durar vora un mes.

Espot va informar que aquesta nova manera de funcionar elimina el concepte de taxes judicials per part de la persona executant. Aquesta haurà de pagar uns honoraris (que definirà el Govern) al propi saig.

La nova manera de procedir en les execucions de sentències es definirà a partir de tres projectes de llei, que el Govern entrarà properament a tràmit parlamentari. Per una banda la llei del saig, que regula aquesta figura (haurà de ser andorrà, tenir estudis postuniversitaris en dret o fer una formació de sis mesos, entre d'altres) i les seves competències. També la llei de l'embargament, que regula el procediment de tota aquesta actuació. Per exemple, només es podrà embargar el salari per sobre del mínim professional, i la meitat fins al doble del salari mínim, amb reducció per fills o ascendents a càrrec. També es concreten el que es considera «béns inembargables»: mobiliari, parament i roba.

Paral·lelament, serà el propi saig qui procedirà a efectuar la subhasta pública dels béns embargats. El preu de sortida haurà de ser el 70% de la valoració d'aquest bé, d'acord amb el pactat entre el deutor i el saig.

Finalment, la llei de modificació del codi de l'Administració, per tal de donar potestat als comuns i a l'Administració general a executar actes administratius, a no ser que optin per delegar aquesta tasca al saig. Dins aquesta llei també es modifica el termini per a presentar recurs a les administracions per part dels afectats. Es passarà dels 13 dies hàbils actuals al mes, i sis mesos si es produeix silenci administratiu.

El que queda fora de la potestat del saig seran les resolucions judicials penals per tota la complexitat que això representaria, va plantejar Espot.

Això sí, el ministre va defensar que aquesta nova figura, que cada vegada més s'està implantant als països de l'entorn, permetrà tenir «un sistema més àgil» i «menys costós» per a l'administració.

En qualsevol cas, encara caldrà esperar perquè tot aquest nou marc legal entri en funcionament. Un cop la llei surti publicada al BOPA, en un mes entrarà en vigor. A partir d'aquí s'obrirà el concurs per a la contractació del saig. Al cap de «vuit-deu mesos»,podrien començar a executar sentències, va assegurar Espot.

Una legislació del 1916 / A mode de curiositat, Espot va explicar que la manera de procedir fins ara partia d'un Decret dels Veguers del 1916. Els embargaments es realitzaven «gràcies a les pràctiques harmonitzades dels Batlles», va informar Espot. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.