• Els sindicats del país no organitzen cap acte i han elaborat els manifestos de la diada per separat
• Fornieles critica que no se'ls hagi consultat en l'elaboració del nou Codi de Relacions laborals

Manifestació de l'1 de maig del 2010 a l'avinguda Meritxell Foto: TONY LARA

Avui és el dia del Treballador, un dia festiu a la majoria de països desenvolupats que serveix perquè els treballadors surtin al carrer i reivindiquin els seus drets, que, en la situació de crisi econòmica global, no han fet més que anar a la baixa.

A Andorra, però, ningú no sortirà avui al carrer. Ja el 2012 el país es va queda orfe de manifestació reivindicativa de treballadors. El motiu, segons van apuntar els sindicats, era l'escassa participació que va tenir l'esdeveniment els anys anteriors. En especial el 2011, que, tot i ser jornada de tancament obligat de comerços durant el Govern del Partit Socialdemòcrata, no va reunir ni a una cinquantena de persones al carrer.

Però el 2012, tot i no haver-hi manifestació, si van tenir lloc taules de treball en les quals els sindicats andorrans van aprovar nou ponències presentades. Entre les propostes es trobaven la creació d'una comissió d'arbitratge, mediació i conciliació de conflictes laborals; una jurisdicció laboral més àgil que la civil o el dret de les persones a accedir lliurement a la informació pública i parapública, una mesura pensada especialment per conèixer l'estat de la CASS, i demanaven al Govern que desenvolupés la reforma de la llei sindical de forma «consensuada». Segons va explicar el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, demanaven que «siguem nosaltres com a part activa els primers consultats i escoltats, sinó faran una llei com la que es va fer fa tres anys», un text considerat «de coacció sindical».

PENSIONS I IRPF / Cap de les propostes ha tirat endavant. Per contra, la proposta de modificació de la llei de les pensions ha enfrontat el Govern i sindicats. L'esborrany que encara està a mans de la Comissió Consultiva, fonts de les quals van dir a aquest rotatiu que no calculen que la Llei arribi a aprovar-se al Consell abans del gener del 2015. El ministre de Finances, Jordi Cinca, però, va dir ahir en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que el Govern està esperant l'informe en breu i un cop el rebin es donen un parell de setmanes per entrar a tràmit el text.

La retallada salarial, per altra banda, també ha comportat un xoc frontal amb la pertinent demanda a l'Executiu per un dels sindicats de la Policia, que resta pendent de la sentència del Tribunal Constitucional.

Finalment, l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) també ha estat un motiu d'enfrontament. L'impost que sempre ha demanat la classe treballadora no ha rebut el suport dels sindicats de la funció pública, ja que consideren que «és un model injust per a la classe treballadora» que, segons va dir el secretari de l'USdA, és l'única que l'acabarà pagant.

CODI DE RELACIONS LABORALS / Pendent i en mans del grup parlamentari de DA està el nou Codi de Relacions Laborals. L'únic representant sindical amb el que aquest rotatiu va poder contactar ahir, Gabriel Fornieles del SAT, va criticar el fet que ningú hagi demanat opinió a l'hora de fer aquestes modificacions, per tant, «ja s'entén que no depèn de nosaltres i que legislaran seguint el model que li interessi a la oligarquia del país»; seguint en aquesta línia, va dir que «ningú li interesa negociar ni que hi hagi convenis; volen el poder absolut i a sobre que sigui legal».

Els sindicats s'han queixat reiterades vegades que el primer que s'hauria d'haver treballat i modificat és a la Llei de Funció Pública. Fornieles va dir ahir que l'actual Llei de Funció Pública «està plena de llacunes i ambigüitats que porten a la indefensió permanent del més feble» i que canviar-la representaria «buscar una situació més favorable per al treballador», cosa que «no interessa a ningú i per això el Govern l'ha bloquejat». Cinca va justificar ahir la decisió de no modificar la Llei dient que, amb la reforma de les pensions ja era molta feina, i «no es podia fer tot a la vegada».

Ha estat un any, doncs, farcit de reivindicacions i queixes per part dels sindicats de la Funció Pública, tenint en compte que els sindicats de l'empresa privada no existeixen al país. Sembla, però, que la coincidència amb vacances escolars i/o amb un pont de quatre dies ha fet que els sindicats hagin decidit fer un parèntesi, deixar a casa els telèfons mòbils, i deixar el Dia del Treball buit de contingut. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.