• L'absència de protagonisme dels sindicats se supleix a Andorra amb activitat comercial, que omple els carrers de turistes a les principals avingudes

Foto:

A Andorra el Dia del Treball és això, el dia del treball. Celebrem que treballem...treballant. L'enfocament econòmic d'aquest país així ho requereix, i malgrat que en èpoques de més bonança s'havia plantejat un 1 de Maig d'obligat tancament (i amb un Govern socialdemòcrata encapçalant la iniciativa), a dia d'avui l'1 de Maig és un dia per treballar i fer caixa per a tots els que viuen del turisme, que en són uns quants. I més si el Dia del Treball cau en semipont i per tant, és un dia susceptible de tenir molts espanyols i francesos amb afany de comprar.

Aquesta és la teoria, mentre que la pràctica la trobàvem ahir pels eixos comercials del país. En general Andorra oferia una imatge semibuida, a excepció d'allà on hi trobàvem botigues. L'Avinguda Meritxell i la de Carlemany (en plena prèvia de nit Vivand, que apunta a optimisme) respiraven animació ahir a la tarda, una animació amb marcat caràcter turista. Perquè molts andorrans, tenint en compte que encara ens trobem en vacances escolars de Setmana Santa (i ja anem pels 15 dies), han optat per agafar-se el pont i marxar del país.

En resum, que el turisme va guanyar de golejada el sindicalisme. Botigues plenes, sindicats buits. Elevat ambient comercial, nul ambient de manifestants. Un any més, les reivindicacions hauran d'esperar. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.