El Consell General va aprovar ahir la modificació de la Llei qualificada de la Justícia, que garanteix la permanència dels jutges i estableix la carrera judicial, a més de donar «autonomia pressupostària i financera amb tresoreria pròpia al Consell Superior de la Justícia (CSJ), tal com va explicar la consellera general de Democràtes per Andorrà (DA), Sofia Garrallà, ponent del projecte de modificació. El CSJ tindrà potestat per signar convenis internacionals, fer estadístiques, publicar sentències, presentar informes previs a l?aprovació de lleis que afectin l?administració de justícia o al propi Consell. Garrallà va defensar la modificació de la Llei qualificada que data del 1993, perquè «estableix un repartiment més equitatiu dels processos i perquè optimitza l?organització dels tribunals». I va es felicitar de la feina feta pel ministre d?Interior, Xavier Espot «perquè feia anys que es parlava d?aquesta reforma però no es feia». De la mateixa manera el Consell General també va aprovar la modificació de la transitòria de processos judicials i del Codi de procediment penal.

De cara al ciutadà les modificacions aprovades ahir introdueixen la revisió del procés judicial si aquest ha rebut un dictamen de vulneració de drets per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), suprimeixen la instància penal de la batllia, que continuarà instruint causes penals ?amb noves seccions especialitzades en gran banditisme? i resolent causes civils. També donen més garanties a l?administrat en aspectes com ara poder obtenir un judici just en un temps raonable o estar assistit per un advocat des del primer moment de la detenció. A més, obliguen la Policia a informar a la persona del risc d?infracció o de delicte que incorre si es nega a obeir ? es va posar l?exemple del test d?alcoholèmia?, i finalment també garanteixen a la persona el dret a no auto-inculpar-se.

Carrera judicial / De cara al funcionament intern de la judicatura les reformes aprovades asseguraran la carrera judicial per mèrits a batlles i fiscals. L?accés a la carrera judicial «serà igual per a tots, i es farà a través de concursos i oposicions per garantir la seguretat jurídica» va explicar Espot. I va afegir que «en l?accés a la magistratura tindran preferència els andorrans que postulin amb mèrits iguals». I és que una de les premisses de la modificació de la Llei de la Justícia és «andorranitzar-la», a mesura que jutges i fiscals estiguin prou preparats. Espot també va insistir en la limitació de magistrats espanyols i francesos i la necessitat de garantir l?accés a la magistratura dels juristes a través de la «transversalitat entre batlles, fiscals i magistrats». La modificació de la Llei també introdueix un règim disciplinari que defineix «incompatibilitats i reforça la inamobilitat de la judicatura per garantir-ne la independència». I va explicar que «es limiten els motius de no renovació del mandat als supòsits greus de responsabilitat penal o disciplinària».

inconstitucionalitat / Socialdemocràcia i Progrés (SDP), únic grup parlamentari que va votar en contra de les reformes, i va argumentar que el projecte de modificació de la Llei qualificada de la Justícia presenta aspectes inconstitucionals. Jaume Bartumeu va argumentar que «no respecta aspectes com el nomenament del jutge determinat per llei» que a més, «ho ha de ser per un termini de sis anys», segons estableix el text constitucional. I va afegir que «els batlles i magistrats no es poden nomenar de manera diferent de com mana la Constitució», sentenciant que «si és així, cal canviar la Constitució». La inconstitucionalitat només afectaria els batlles suplents, de reforç o substituts, ja que la Constitució també mana instituir la carrera judicial.

Per això, Espot va contestar que els batlles suplents i de reforç, «tenen la mateixa consideració que els altres i formen part de la carrera judicial, amb totes les conseqüències que això comporta». Pel que fa als batlles substituts, el ministre va explicar que la Llei preveu un règim específic «pels motius excepcionals que justifiquen el seu nomenament, el límit temporal acotat per fer-ho i els requisits que cal complir per ser nomenat». I va insistir en que «aquesta figura és una forma excepcional i urgent de resoldre les vacants que, no es puguin cobrir de forma ordinària». H