• Una iniciativa penja crespons negres als monuments per mostrar la inquietud respecte al futur

L'església de Santa Bàrbara d'Ordino ahir amb un crespó negre, Foto: ÀLEX LARA

Sant Joan de Caselles, la Torre dels Moros, Sant Cristòfol d'Anyós, Santa Bàrbara d'Ordino, Santa Coloma, i Sant Miquel d'Engoslaters estaven ahir de dol per l'aprovació de la modificació de la Llei de patrimoni que redueix els seus entorns de protecció de 100 metres a 20 metres. I per expressar-ho, a les façanes de cada un d'ells hi penjava un gran crespó negre.

Salvem els monuments va ser la iniciativa que va ser dur a terme l'acció, amb l'objectiu de «simbolitzar el perill al que es veuran exposats a partir d'ara» els monuments del país. En un mail enviat als mitjans de comunicació, els impulsors van voler subratllar el malestar per una Llei que «redueix a uns mínims inacceptables la protecció dels monuments del nostre país».

El cap de Govern, Toni Martí, que va demanar la «confiança en Andorra» i que no es «prejutgés» als comuns – la modificació «no vol dir que a partir dels 21 metres ja portin les màquines de formigó» – no va convèncer als ciutadans que ahir ja van decidir començar amb les reivindicacions.

Les conselleres de l'oposició, Silvia Bonet del grup mixt i Rosa Gili del PS, – els dos grups que van votar en contra de l'aprovació de la modificació de la Llei – es van mostrar favorables a la iniciativa. Bonet va dir que «necessitem moviment ciutadà; són l'enllaç entre la ciutadania general i els polítics» i «serveixen perquè la classe política reaccioni amb més eficiència».

En aquest sentit, a la possibilitat de que el grup mixt s'unís al PS per demanar un recurs d'incostitucionalitat a la Llei, Bonet va dir que «ho discutirem amb el grup. S'haurà de parlar».

¿INCONSTITUCIONALITAT? / El PS defensa que amb la modificació de la Llei de Ptrimoni cultural aprovada ahir «s'atribueixen competències als comuns que no són seves». Bonet, però, va explicar que «nosaltres manteníem no tant un tema d'inconstitucionalitat» tot i que «si un traspàs de poders als comuns».

La proposta del grup mixt per als entorns de protecció era: «20 metres per les a les zones urbanes i 100 metres per a les no urbanes, és a dir, urbanitzables» i treballar «amb la col·laboració dels comuns»; el text final de DA, però, «ha fixat tots els entorns en 20 metres i dóna la decisió als comuns».

Per això «no vem votar a favor de l'aprovació», va dir Bonet, ja que «nosaltres volíem un treball amb les esmenes que no hi ha estat. La comissió només ha fet dues reunions per un tema tant important i no hi ha hagut ni un apropament».

50 METRES / El ministre de Cultura, Albert Esteve, va defensar la necessitat de la modificació durant la sessió al Consell General de dijous passat, tot i que va recordar que la seva opció eren 50 metres, «buscant un equilibri» entre els 20 dels comuns i els 100 que demana Icomos.

Esteve, malgrat tot, va defensar que la modificació de la Llei era necessària perquè l'actual llei ha portat al «desconcert de comuns, de l'administració i dels propietaris» i va afegir que «si donem més potestat als comuns aquests s'implicaran més» i col·laboraran amb el Govern per accelerar els entorns. Precisament aquest és un dels punts que Bonet «segueixo sense entendre». La consellera del grup mixt va dir que «no acabo de veure com es produirà una agilització de la definició dels entorns de protecció simplement dient en comptes de fer-ho jo (el Govern) fes-ho tu (als comuns). El que fa por es que el que s'agilitzi siguin les accions....».

Per a més informació consulti l'edició en paper.