• El conseller va evitar votar per la modificació d'una llei que havia defensat anys enrere

Forné, Montané i Pujal el dia del jurament, el 2002 Foto: ANA / E. G.

Molt s'ha comentat de l'absència de la consellera de DA, Olga Adellach, del Consell General del passat divendres durant la votació de la Llei d'unions civils. La parlamentaria ordinenca ho va fer per conviccions, perquè és contraria a la unió o matrimonis de persones del mateix sexe.

En canvi va haver-hi una altra a absència destacada en la votació d'un projecte de llei que ha aixecat molta polseguera. Va ser la de Xavier Montané, que va evitar pronunciar-se en la votació de modificació de la Llei del patrimoni. També va ser un cas de convicció, però s'ha d'afegir la coherència amb la seva trajectòria política. Montané, que ahir va preferir no fer declaracions, és un polític obert i clar, i no està disposat a que ningú li atribueixi que contradiccions simplement per mantenir la cadira. No és aquest el seu tarannà, i dijous no va voler votar uns canvis en una llei que ell mateix va haver de defensar al Consell General durant la seva etapa com a ministre de Cultura.

Seguint aquests criteris hi ha qui és pregunta perquè no va fer el mateix Toni Martí, que era president del Grup Parlamentari Liberal que va donar els vots a aquesta llei. Però és clar, Martí és el cap de Govern.

Montané es va incorporar al Ministeri de Cultura el 6 de maig del 2002, substituint Enric Pujal. Durant el seu mandat va portar també la gestió de la declaració per part de la Unesco de la Vall del Madriu- Perafita-Claror com a patrimoni de la humanitat. Bussejant per l'hemeroteca és fàcil trobar les friccions entre el ministre i... Martí, que era cònsol d'Escaldes-Engordany i que va haver de trampejar les pretensions dels cortalans amb l'interès general d'una decisió tan important per part de la Unesco. Dijous va ser un dia molt incòmode per a Montané. Ell va defensar la primera llei perquè hi creia amb la protecció dels monuments i en la necessitat de crear un cercle de protecció.

Va intentar ser discret per no votar una modificació amb la que no està conforme, però l'ull de la premsa és sovint indiscret, i encara que el conseller descarta fer manifestacions, aquí queda aquest relat per als lectors i ciutadans. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.