Villarrubla, durant una recent comissió d'educació al Consell General Foto: TONY LARA

El curs va començar amb molts dubtes. La introducció de l'iPad no acabava de convèncer a part del professorat i alumnes. El concepte competències no s'entenia del tot, ni tampoc molts dels punts que introduïa el nou Permsea. Com passa amb bona part de tot allò nou a Andorra, hi havia molta reticència. Un any després, però, i malgrat que no ha estat fàcil, malgrat que han sorgit problemes i malgrat l'important volum de feina del que s'ha carregat als docents, sembla que l'acceptació del Permsea comença a calar. Cal llimar alguns aspectes, reconeixen la directora del Departament de l'Escola Andorrana i la coordinadora del Permsea, Ester Vilarrubla i Marie Pagès, respectivament. Però en línies generals el convenciment que s'està en la bona línia és la sensació que regna als centres escolars i al propi Ministeri d'Educació.

–¿Com ha funcionat el primer any de Permsea?

–Ester Vilarrubla: El balanç global és positiu. Evidentment hi ha coses a millorar però el que més ens tranquil·litza és que no són de fons, de dubtes o de filosofia del projecte, sinó millores lligades al temps que hem dedicat a algunes competències. Potser ha faltat atendre més a algunes d'elles. En qualsevol cas, veiem que hi ha una solució i ja hi estem treballant. No es dubta que el projecte és el bo, que és el camí per a la millora de la qualitat del sistema. Tampoc es dubta que els alumnes aprenen més i millor, que estan molt motivats. I pel que fa als docents, tot i que els ha suposat molta feina, en fan una bona valoració també.

–Marie Pagès: Cal temps per assentar alguns aspectes. A l'octubre no hi havia tanta satisfacció com ara, perquè el primer trimestre va implicar un canvi molt gran organitzatiu. Passat el període va agafar normalitat. Els professors ja se sentien amb més seguretat, amb capacitat d'anticipació. Al gener ja començava a rutllar.

–¿I els alumnes, com ho han rebut?

–M.P: En unes enquestes se'ls preguntava quins projectes els havien agradat més. En general tots van rebre valoracions molt altes.

–E.V: Hem pogut veure la implementació en primera persona i si alguna cosa es detectava de seguida era la implicació dels alumnes. Quan entràvem a les aules pràcticament ningú se n'adonava. Estaven posats en la feina, buscant, fent.... Aquesta és potser la diferència més gran respecte a la tipologia de classe que tots hem rebut: el model de tots els alumnes quiets, que no saps ben bé si escolten, si entenen... Fins i tot ens han explicat que quan acabava l'hora de classe alguns docents havien de fer fora de l'aula els alumnes. Això és boníssim, indica que volien acabar-ho, és senyal de motivació. Que estiguis motivat fa que tinguis ganes d'anar més enllà.

–Poseu un exemple de competència que s'hagi dut a terme aquest curs.

–M.P: Per exemple, competència d'educació visual i plàstica enfocada a valorar obres d'art de diferents orígens. És una competència que dels 6 als 15 anys poden fer, evidentment de maneres diferents. A primer any de segona ensenyança, que és on s'ha aplicat aquest curs, ho valoràvem sobre el punt de vista dels colors, de la composició de l'espai... A banda no només es valora si l'alumne sap o no fer aquesta competència, sinó també si dins de l'obra és capaç de relacionar els colors i veure com es combinen. Això seria la part de la reutilització d'una competència.

–¿I d'exàmens? ¿Se'n segueix fent?

–E.V: Sí. Seguim avaluant recursos perquè el professor ha de saber si l'alumne sap multiplicar. Ha de comprovar que ho ha après. Això no ho canviem: hi ha proves, tests orals, treballs, etc. El que hem afegit és una segona dimensió. Poso un exemple: volem que quan l'alumne vagi a les rebaixes, sàpiga que allà has d'aplicar una multiplicació per calcular un tant per cent. És a dir, no només avaluem que l'alumne sàpiga multiplicar, sinó que sàpiga fer servir l'operació matemàtica en una situació determinada. En llengua igual. Hem de saber si saps accentuar, però volem que facis un article d'opinió. No ens quedem només amb l'accentuació.

–Per tant, un dels aspectes que més canvien són les avaluacions...

–M. P: És un canvi important. Si fins ara es posaven notes per veure si els alumnes adquirien coneixements o no i després fèiem una mitjana de les notes per obtenir un resultat final i genèric d'una assignatura, ara s'entra amb molta més precisió. Perquè volem saber de cada àrea, cadascuna de les competències, com l'alumne les va fent i com reutilitza els aprenentatges. Ens permet tenir una informació molt més precisa de com estan avançant, tot i que és veritat que pels docents està suposant un esforç suplementari.

–¿Quin tipus de ‘notes' reben els pares?

–E.V: Els pares han rebut, després de cada unitat temporal (n'hi ha un total de sis) una fitxa de balanç explicant què s'havia fet, què s'havia d'aprendre i com es posiciona el seu fill sobre això. Les famílies sempre necessiten informació, i més en un moment de canvi. I ha estat molt ben rebuda. Pel que fa a final de curs, al juliol han rebut l'informe de progressió, que situa més a l'alumne sobre cada competència on es troba.

–¿Per què és millor aquesta anàlisi que les notes convencionals?

–E.V: Fins ara rebien, per exemple, un 7. Però un 7, ¿què vol dir? Em sé l'aparell digestiu, però ¿em sé la resta? Un 7 mostrava que la cosa anava bé, però les famílies no sabien molt bé en què. Ara tenen molta més informació. Però requereix un procés per part de les famílies d'adaptar-se a una cultura d'avaluació diferent. No parlar ja numèricament, sinó més competencialment.

–Entrem ara en el tema iPads. Hi ha queixes perquè els alumnes estan enganxats.

–E.V: L'escola és l'espai on estan més controlats, on hi ha sempre una supervisió dels adults. Els iPads no es poden portar ni al menjador ni al pati. Només es fan servir en hores de classe, i quan el docent ho deixa. És cert que a l'inici potser vam anar molt cap a un costat i vam tenir queixes, però hem anat trobant l'equilibri. Seguim fent servir el paper, el llapis. Pel que fa a si estan enganxats o no, no és un tema lligat a la incorporació de l'iPad a l'escola, és sobre les noves tecnologies en general. I és un problema que també necessita d'una reflexió profunda.

–¿Hi ha hagut problemes amb la descàrrega d'aplicacions a la tauleta?

–E.V: No, està molt controlat. I el curs vinent que apliquem l'iPad a primera ensenyança encara hi haurà més eines de control. Hem trobat disfuncions, però s'han detectat i s'han rectificat. Hem trobat una recerca fora de lloc, una foto fora de lloc. Però l'important és que ho hem detectat i hem aplicat mesures en aquest sentit.

–També hi havia queixes per l'arraconament dels llibres de text.

–M.P: Hi ha molt d'equilibri entre el treball amb iPad i d'altres materials. Des de l'inici teníem clar que no tot era l'iPad. Ens afavoreix molt en certes coses, com en la recerca d'informació, però després per lectures o produccions en text no s'utilitza. Hem vetllat per valorar en cada activitat quin format era el més adequat. L'equilibri l'hem trobat. A plàstica, per exemple, s'usa poc. A música molt, perquè hi ha molta audició.

–E.V: Hi ha una programació feta per un grup d'autors, avalada. Tot està molt pautat, no depenem que un docent sigui més o menys defensor de les noves tecnologies. L'important és que estigui al nostre servei, i no nosaltres al servei de l'iPad. Ens permet unes competències tecnològiques que volem pels nostres alumnes, però no depenem de l'iPad per a res.

–El Permsea, a la llarga, serà dels 6 als 18 anys. ¿Tots faran servir l'ipad?

–E.V: Només el faran servir si creiem que aporta una millora al sistema. Si no és necessari, no.

–M.P: Metodològicament es veu bastant clar per als alumnes de 15 i 16 anys. S'ha de tornar a fer una valoració i reflexió profunda per als alumnes més petits.

–¿Com s'aplicarà la tauleta a primera ensenyança aquest proper curs?

–E.V: Hi haurà disponibles 200 iPads però el seu ús serà més puntual. L'eina la coneixeran, la sabran fer servir, sabran fer recerca. Però amb un altre significat. L'obligatorietat serà només per a segona ensenyança.

–Per acabar, com van les matriculacions per al curs vinent? ¿Ha influït en alguna cosa el Permsea?

–E.V: Veiem molta estabilitat, ja fa uns anys que s'està donant. Estem sobre els 4.200 alumnes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.