• La batalla entre Madrid i Barcelona no ha estat tan sols dialèctica

Mariano Rajoy i Artur Mas juguen des de fa mesos al gat i la rata amb la consulta sobiranista. Des que Artur Mas va anunciar que tenia la intenció de fer una consulta per conèixer que n’opinen els catalans del futur de Catalunya, Rajoy s’ha mostrat inflexible enlairant la bandera de la il·legalitat, la democràcia i la constitució. Però Mas va aconseguir hàbilment consensuar una data i una pregunta amb totes les forces sobiranistes del parlament català. I aquí van començar a venir les prohibicions del govern d’Espanya fins a data d’ahir, en que es va celebrar un procés participatiu no refrendari. El que en el moment d’anunciar-la, molta gent va pensar en una costellada de cap de setmana: cap legalitat, sense cens, sense funcionaris a les meses i amb l’esquerda a la unitat que abans havien tingut els diferents partits.
Aquesta costellada s’ha acabat convertint en el gran temor dels organismes de l’estat perquè veuen que sigui com sigui, molts catalans volen expressar la seva opinió sobre si marxar d’Espanya, quedar-se, o quedar-se amb unes noves regles del joc. Però perquè ha posat tant nerviós a l’estat aquesta costellada? Tot i la perfecta dialèctica de Mas, què volen dir els diferents conceptes que han anat explicant en les darreres setmanes abans d’arribar fins aquí? Al final és que davant la nul·la possibilitat d’aturar-la per la força, el president Espanyol va decidir deixar fer la consulta sota els principis de la llibertat d’expressió però restant-li tota la importància declarant que no era “ni una consulta, ni un referèndum, ni res que se li assemblés”.

Consulta / La llei vigent a Espanya permet sense cap problema que les comunitats facin consultes als seus ciutadans, però no permet referèndums, que sí que tenen un resultat vinculant. El Parlament de Catalunya va aprovar fa setmanes una Llei de Consultes no referendaries per regular les consultes que l’estat, a priori, permet. Però el Tribunal Constitucional va tombar-la. Per tal de no incomplir les sentències del Constitucional que prohibeixen a la Generalitat fer una Consulta, a la d’ahir se li va dir procés participatiu.
Campanya electoral / Com que també estava prohibit fer campanya i a més designar-la com a campanya electoral, el que han fet els diferents grups sobiranistes és un període de deliberació polític.
Col·legis electorals / Evidentment si la consulta no podia ser un referèndum, no podia tenir col·legis electorals així que la Generalitat va habilitar, juntament amb els ajuntaments, diferents locals de participació. A l’estranger, es va optar per cedir espais de les delegacions comercials i de turisme de la Generalitat i en el cas de Perpinyà, com en el Principat, van ser grups de ciutadans que van cedir un local per poder fer la votació.

Urnes / De la mateixa manera que no podia haver-hi col·legis electorals, no podien existir les urnes, i per tant aquestes van passar a ser denominades Punts de Participació.

Vot / Com que el que es va viure a Catalunya ahir no podia ser un referèndum ni tampoc una consulta, no es podia votar, i per tant es va optar per usar la paraula participació.
Finalment doncs, en aquest estira-arronsa entre un estat i una comunitat, ha guanyat l’habilitat dels uns i no la força bruta dels altres, i independentment del resultat el que ha quedat demostrat amb l’alta participació de gairebé 2.350.000 persones al tancar aquesta edició de El Periòdic, és que malgrat l’estat ha intentat impedir que es consultés al poble català, d’una manera o una altra ara se sap què és el que vol del seu país un alt percentatge de la població. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.