• Espot defensa el text dirigit al sector privat perquè representa un avenç en matèria de drets i llibertats

Espot amb els representants sindicals Ubach, Fornieles i Torra a una banda, i els representants empresarials Manzano, Altimir i Tomàs a una altra, ahir. Foto: EL PERIÒDIC

Els actors socials, els sindicats de treballadors –dels sectors públic i privat– i les patronals, van expressar ahir el rebuig pel projecte de llei reguladora del dret de vaga i d'aturada patronal que van jutjar poc oportú sense reformar primer el Codi de Relacions Laborals i fins i tot, la Llei de la Funció Pública. Per uns i altres el projecte de llei reguladora del dret de vaga no aporta res a l'escenari laboral perquè les lleis que l'emmarquen «han quedat obsoletes», segons la frase reiterada ahir pel Secretari General de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, i el President de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir. Ubach va argumentar que «aquesta llei de vaga és una llei de coacció com és la de sindicats, que lluny de desenvolupar el sindicalisme l'ha coartat». I va afegir que «analitzarem el text però d'entrada ens sembla inútil perquè no es pot fer vaga si no hi ha sindicats a les empreses, i sobretot quan no són representatius». Ubach es va mostrar molt crític amb el Govern explicant que «només es tracta d'omplir l'expedient de cara a la galeria», i va insistir en que «volem una llei que perduri i no que s'hagi de canviar l'any que ve», extrem que també va evocar Altimir.

El president de la CEA va dir que «estudiarem la llei, però considerem que hauria d'anar acompanyada d'un altre seguit de lleis reguladores del món laboral i fins i tot, de la Funció Pública». I va matisar que «entenem els compromisos internacionals del Govern i els respectem, però ens sembla més correcte començar per reformar el Codi de Relacions Laborals, la Llei de Sindicats, la Llei d'Acció Patronal i regular també, quins són els interlocutors vàlids en les reunions, perquè sovint no se sap a qui representen». Altimir va insistir en que «totes aquestes lleis estan relacionades, aquesta és la reflexió de la CEA». I va concloure, parlant d'aturades patronals, dient que «els empresaris volen treballar i facturar, i més en els temps que corren». Per tot això, també va advertir que «volem el compromís ferm que la propera legislatura reformarà tot aquest paquet de lleis laborals que al nostre entendre són obsoletes».

la defensa del ministre / El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, es va mostrar sorprès per les reaccions que va aixecar la presentació del projecte de llei, sobretot entre els representants dels treballadors. Espot va defensar que «és un projecte de llei adreçat al treballador del sector privat», i va considerar que «es tracta d'un avenç important». I va explicar que «se'ns demana des dels sindicats una reforma aprofundida del Codi de Relacions Laborals, però ens trobem al final de la legislatura i amb poc temps». El ministre va afegir que «pensem que regular el dret de vaga es pot fer sense prejudici de la modificació posterior del Codi». En quant a les possibilitats que tindran els treballadors del sector privat per exercir-lo, va afirmar que «estarà protegit per la mateixa llei», i va advertir que «si un treballador fos acomiadat per exercir el dret de vaga hauria de ser readmès a l'empresa i rebre una indemnització, perquè l'acomiadament seria discriminatori i tant el Codi de Relacions Laborals com la futura llei de vaga preveuen aquesta situació i defensen el treballador».

Ubach va oposar a aquests propòsits el fet que «l'acomiadament és lliure, ells diuen no casual i amb indemnització, però tots sabem que si no és un treballador que porta molts anys a l'empresa, la indemnització és ridícula». I va puntualitzar que «Andorra no és un país que hagi adherit a l'Organització Internacional del Treball, ni hagi acabat de ratificar la Carta Social Europea. Aleshores qui resoldrà els conflictes? Els tribunals andorrans»? I va reiterar que «es tracta d'una llei de vaga feta a mida de la patronal i de la pressa que té el cap de Govern, Toni Martí, per complir amb els compromisos internacionals».

Per a més informació consulti l'edició en paper.