• A la capital i a Escaldes la mitjana d'un pis de 90 m2 se situa entre els 800 i els 1.200 euros
• El gruix d'immobles buits està encapçalat pels que tenen entre una i dues habitacions

Un edifici d'immobles de la parròquia d'Andorra la Vella amb el cartell de venda de pisos d'alt standing. Foto: àlex lara

El sector immobiliari del Principat mica en mica comença a veure un raig de llum després d'anys d'estancament provocats per la greu crisi que es va instaurar a partir del 2007. Un bon exemple és l'estabilització del preu del l'habitatge de lloguer que des de l'any passat i en el que portem d'any ha començat a remuntar tot i que encara d'una manera bastant tèbia en relació als bons temps de bonança econòmica.

Així, actualment un immoble estàndard d'entre 90 i 100 metres quadrats i amb 2 o 3 habitacions, costa entre 800 i 1.200 euros mensuals a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. A la parròquia de Sant Julià de Lòria i la Massana es poden pagar entre 500 i 700 euros, a Canillo i Encamp entre 450 i 600 euros, mentre que a Ordino la xifra se situa entre els 500 i els 800 euros. La borsa més important de pisos buits tenen entre una i dues habitacions. Per tant, en el conjunt del país la mitjana està entre els 600 i els 800 euros.

La presidenta del Col·legi d'agents i gestors immobiliaris (AGIA), Antònia Sevé, va indicar que un dels motius que explica l'estancament dels preus cal buscar-lo en una certa estabilització de la població després que molts residents abandonessin el país fruit de la crisi i, d'altra banda, del fre a la «mobilitat tan brutal» que es va produir dins del territori «a la recerca del lloguer més barat» per part de molts ciutadans que podien escollir en un mercat ferit per la forta recessió de l'economia i on la construcció és «un dels principals motors, juntament amb la neu». També cal afegir -hi la depreciació immobiliària resultat de la situació econòmica global. Segueixen sent avui en dia una majoria les famílies que viu en règim de lloguer segons els estudis del Departament d'Estadística.

La baixada dràstica de preus dels immobles de lloguer va ser fruit de l'entrada en el seu moment en el mercat de lloguer d'un gran paquet d'habitatges que originalment estaven destinats a la venda. A mesura que va anar passant el temps i no van arribar compradors, una part dels propietaris va decidir apostar pel lloguer en espera de la recuperació.

HABITATGE DE COMPRA / Per la seva banda, la davallada del cost de l'habitatge de compra també s'ha estabilitzat al 2014 i en el que portem de 2015, en relació a les xifres del 2013. Si es pren com a referent la recaptació de l'impost de transmissions patrimonials, l'ITP, i l'IGI, l'any passat es van vendre habitatges per un valor estimat d'uns 19.500.000 euros, unes xifres que són molt similars a les del 2007 (19.200.000 €).

Sevé va explicar que en percentatge absolut durant aquest període, (2007-14) es van mantenir sense gaires variacions els preus dels immobles d'alt standing, però en canvi van baixar els de menys valor econòmic. Com a exemple un pis de 100.000 euros el 2007 es podria adquirir tres anys més tard per 80.000 euros.

La presidenta de l'AGIA va reconèixer que «estaven en unes xifres molt elevades tenint en compte la idiosincràsia del país»

A més, si els preus no van baixar tant en alguns casos és «perquè els propietaris no van tenir una necessitat de vendre, tot i que evidentment tampoc no hi ha ara preus desorbitats com passava abans». La confiança en la remuntada de la situació comença a treure el nas i els indicadors econòmics també ho reflecteixen malgrat que «ja no tornarem a viure l'alegria del boom de compravendes».

Per a Sevé ara les sortides i els esforços del sector s'han d'orientar cap a la rehabilitació dels pisos vells i les façanes «rentant la cara per fer un país de qualitat».

Per a més informació consulti l'edició en paper.