• L?Arxiu Nacional d?Andorra recupera tres imatges corresponents a l?execució de Pere Areny Aleix

La història d’Andorra s’ha vist novament enriquida, en aquesta ocasió, fruit de l’aparició de tres documents gràfics que il·lustren –ni més ni menys– que l’escena de la darrera pena de mort executada al Principat. La troballa aporta un nou punt de vista al significatiu esdeveniment; mostra, precisament, la perspectiva oposada a les fotografies que fins ara ens havien permès reproduir el capítol en el nostre imaginari.

Els artífexs de la nova plana històrica són l’investigador que va donar a conèixer l’existència d’aquests tresors i la propietària d’aquests darrers. Climent Miró i Tuset va ser l’enllaç de contacte entre l’Arxiu Nacional i Anna Solans Pomares, qui tenia en possessió les imatges heretades del seu avi, Manuel Pomares Prat. Les tres imatges que ahir varen sortir a la llum aporten una nova panoràmica sobre els fets transcorreguts a la Plaça Benlloch d’Andorra la Vella el 18 d’octubre de l’any 1943, lloc i data de la lectura de l’última sentència de mort que va tenir lloc al país, i que condemnava el canillenc Pere Areny Aleix a la pena capital.

L’extraordinarietat dels arxius resideix en l’aparició d’un nou punt de vista que es veu únicament enfosquit pel fet de no saber qui fou el visionari que va capturar la situació des de l’extrem oposat a partir del qual Bartumeu Rebés Duran (1910-1977), des del balcó de casa seva, enregistrà dos minuts dels actes. A diferència del cineasta aficionat, l’autor desconegut va fer tot el possible per mantenir el seu anonimat; si més no, perquè no l’enxampessin captant el moment: les fotografies van ser fetes amb molta prudència.

El ministre de Cultura en funcions, Albert Esteve, va indicar ahir que el més segur és que les imatges apareguessin a l’hora d’administrar les pertinències de Manuel Pomares, un home de la Seu d’Urgell mort l’any passat a l’edat de 87 anys, segons informa l’ANA. 

Esteve també va destacar que les imatges ofereixen un episodi de la història d’Andorra bastant desconegut i són inèdites perquè mostren una nova perspectiva. Una d’elles mostra des ben aprop un sentenciat capcot, escoltat per dos gendarmes que el subjecten pels braços lligats ens els seus extrems per una corda, a mode de manilles.

Les dues altres imatges capten encara un condemnat que no deixa de mirar a terra, envoltat per la multitud encuriosida i vigilat pels policies del moment. En aquesta ocasió, les dues fotografies van ser preses des d’algun punt elevat. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.