Encamp
El Ball de l’Óssa integra als candidats
La tradicional representació d’Encamp fa participar en un petit joc als caps de llista
L’alegre so de la xaranga Rolling Band va marcar ahir l’inici del Ball de l’Óssa d’Encamp. Petits i grans es van afanyar a buscar el millor lloc des d’on poder gaudir de l’espectacle, ja fos asseguts a l’herba, de peu darrere la tanca o des dels diferents balcons que embolcallaven l’aparcament del Prat de l’Areny. Ningú es volia perdre l’entrada dels dallaires, aquests es feien pas entre la gent per arribar al gran tou de palla.
A les 16.15 hores de la tarda el capatàs i el seu seguici van començar l’obra cantant la popular cançó La desgràcia d’un pobre home. Alguns dels espectadors van seguir amb alegria la sintonia mentre el so de l’acordió acompanyava les disbauxades veus.
Al llarg de l’espectacle es va fer referència a diversos personatges de fama com el reconegut presentador del programa Hermano mayor, Pedro García Aguado, que entrava en escena quan dos dels dallaires iniciaven una baralla.
Per no trencar la tradició, els dropos de mena van llegir les notícies del diari sota el pi tot comentant-les i fent-ne mofa. Esmentant també als caps de llista dels quatre partits que estaven en aquell moment presents; David Rios del PS (Partit Socialdemòcrata), Maria Martisella de DA (Democràtes per Andorra), Miquel Alís de Ld’A (liberals) i Rita Sirkia d’SDP (Socialdemocràcia i Progrés). Semblava ser que cap dels partits es volien perdre la tradicional representació.
Per apaivagar una mica l’ambient, el capatàs va entonar la cançó Segame-la arran, mentre un jove tocava la gralla. Quan tothom estava concentrat en la posada en escena, el soroll d’una motocicleta va fer girar els caps dels presents. Un motorista, representant al famós Marc Márquez, va intentar fer algunes cabrioles que deslligaren més que un somriure als espectadors.
Un altre gest de complicitat envers les tradicions passades el van dur a terme quan en un intent de representar als castellers, els dallaires van aconseguir mig fer una piràmide humana. Una novetat que va incorporar aquest any la comitiva va ser un petit joc que implicava als polítics presents. Aquests havien de tirar un ou al cap de qui més els hi vingués en gana. Cadascun d’ells va escollir a aquell qui s’havia posat amb el seu partit al llegir les notícies.
I finalment, el moment tant esperat, l’óssa va fer la seva entrada tot rodolant per un petit turó que acabava al vell mig de l’aparcament. Els caçadors sortien amb rapidesa a la seva caça i un tret concís posava fi a l’óssa i la representació. Aquesta però no podia acabar sense una cançó a tot pulmó, Eixa nit hem mort la ruca.
Mentre els presents es dirigien a recollir l’all i oli, un dels dallaires no es va poder està de cridar amb emoció al públic assistent: «El carnaval d’Encamp no té edat, és un sentiment».
A les 16.15 hores de la tarda el capatàs i el seu seguici van començar l’obra cantant la popular cançó La desgràcia d’un pobre home. Alguns dels espectadors van seguir amb alegria la sintonia mentre el so de l’acordió acompanyava les disbauxades veus.
Al llarg de l’espectacle es va fer referència a diversos personatges de fama com el reconegut presentador del programa Hermano mayor, Pedro García Aguado, que entrava en escena quan dos dels dallaires iniciaven una baralla.
Per no trencar la tradició, els dropos de mena van llegir les notícies del diari sota el pi tot comentant-les i fent-ne mofa. Esmentant també als caps de llista dels quatre partits que estaven en aquell moment presents; David Rios del PS (Partit Socialdemòcrata), Maria Martisella de DA (Democràtes per Andorra), Miquel Alís de Ld’A (liberals) i Rita Sirkia d’SDP (Socialdemocràcia i Progrés). Semblava ser que cap dels partits es volien perdre la tradicional representació.
Per apaivagar una mica l’ambient, el capatàs va entonar la cançó Segame-la arran, mentre un jove tocava la gralla. Quan tothom estava concentrat en la posada en escena, el soroll d’una motocicleta va fer girar els caps dels presents. Un motorista, representant al famós Marc Márquez, va intentar fer algunes cabrioles que deslligaren més que un somriure als espectadors.
Un altre gest de complicitat envers les tradicions passades el van dur a terme quan en un intent de representar als castellers, els dallaires van aconseguir mig fer una piràmide humana. Una novetat que va incorporar aquest any la comitiva va ser un petit joc que implicava als polítics presents. Aquests havien de tirar un ou al cap de qui més els hi vingués en gana. Cadascun d’ells va escollir a aquell qui s’havia posat amb el seu partit al llegir les notícies.
I finalment, el moment tant esperat, l’óssa va fer la seva entrada tot rodolant per un petit turó que acabava al vell mig de l’aparcament. Els caçadors sortien amb rapidesa a la seva caça i un tret concís posava fi a l’óssa i la representació. Aquesta però no podia acabar sense una cançó a tot pulmó, Eixa nit hem mort la ruca.
Mentre els presents es dirigien a recollir l’all i oli, un dels dallaires no es va poder està de cridar amb emoció al públic assistent: «El carnaval d’Encamp no té edat, és un sentiment».