PUBLICITAT

CANILLO

Adéu al «mestre, company, amic»

L’emotiu comiat al conseller general Martí Salvans omple l’església de Sant Cerni

Per E. J. M.

Funeral per Martí Salvans, ahir al matí a l’església de Sant Cerni de Canillo.
Funeral per Martí Salvans, ahir al matí a l’església de Sant Cerni de Canillo. | TONY LARA
«La mort em roba el cap de la cordada, qui em menava fins al cim», lamentava ahir en el seu panegíric mossèn Ramon de Canillo, que va oficiar la missa funeral per acomiadar el conseller general Martí Salvans Abetlla, que va morir la matinada de dijous a l’edat de 64 anys. L’ofici religiós es va celebrar ahir al matí a l’església de Sant Cerni de Canillo.

La família de Salvans –esposa, fills i d’altres parents– va estar acompanyada d’amics i veïns i també de personalitats polítiques que, a més de companys de professió, Consell General i/o partit també eren amics de Salvans. El cap de Govern, Toni Martí, i el síndic general, Vicenç Mateu, van encapçalar la nodrida representació institucional, en què no hi van faltar ministres, parlamentaris i cònsols.

Mateu va voler dedicar unes paraules a Salvans, entre les quals va dir: «L’Andorra d’avui, l’Andorra que estimem perquè és casa nostra i no en volem cap altra, és el llegat que ens han deixat persones com el Martí: pioner a Soldeu, professor al Lycée, excel·lent conseller. Mestre, company i amic en qualsevol dels seus vessants» [el parlament complet del síndic el poden llegir en aquesta pàgina].

Durant el funeral, dos amics van llegir unes emotives paraules en català i en francès, i també van sonar dos dels temes preferits de jazz i de piano de Salvans, gran aficionat a la música. El ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, també de Canillo i molt amic de Salvans, va revelar que el conseller traspassat també tocava el piano i va interpretar a l’orgue Song for Guy, d’Elton John, una de les cançons favorites del difunt.

Després del funeral, a la sortida de l’església, el cap de Govern, Toni Martí, va recordar emocionat Salvans com a «una persona honesta, íntegra i fidel amb les tradicions però girada cap a la modernitat». Martí va recordar que feia molt temps que no moria un conseller en actiu i va lamentar que «la terra andorrana ha perdut un gran andorrà», informa l’ANA. El cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, va revelar que des de ben jove havia compartit molts moments amb Salvans, del qual en va destacar «l’amistat i la seva figura estricta, valors que faran que no el pugui oblidar».

Mestre, esquiador, historiador

Martí Salvans va ser conseller del Comú de Canillo i era conseller general des del 2011. Durant la missa, però, mossèn Ramon, que coneixia molt bé el difunt, en va voler destacar d’altres facetes, com la d’esquiador i monitor, emprenedor, professor de física, amant de la muntanya i historiador i escriptor.

El capellà va argumentar que Salvans havia servit en vida «la seva família, el seu tot», i va subratllar que era molt feliç per haver estat avi d’una nena; el va qualificar de «senzill, humil, respectuós i un enamorat del seu país»; que era un exemple per als joves «perquè havia estat l’estudiant més destacat a Tolosa» i després va ser professor de ciències al Lycée; i va posar de relleu que amb el seu pare havia impulsat l’estació de Soldeu-el Tarter, «motor econòmic de Canillo i del país».

Mossèn Ramon va admetre que «davant la pèrdua d’algú que estimes, el desconcert és difícil de guarir en paraules», tot i que va voler enviar un missatge esperançador per a la família i amics subratllant que «en Martí no se’n va, deixa empremta arreu».

L’església de Sant Cerni es va quedar petita per acollir tota la gent que va voler acomiadar-se de Salvans, i una multitud el va acompanyar des de fora del temple. A les dotze del migdia tocades la comitiva fúnebre va abandonar l’església, per deixar pas a una cerimònia final de comiat més íntima.

La gent que va assistir al funeral comentava entre resignada i commoguda la pèrdua de Salvans, molt apreciat per tothom. «El Martí era un gran personatge, amb el Martí sempre s’hi podia comptar. Del Martí no n’he sentit mai dir ningú una mala paraula. Tothom l’apreciava i se’l volia escoltar», va ressaltar el síndic durant la seva intervenció.

Martí Salvans ha deixat aquest món amb la certesa que era una persona apreciada i estimada.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT