PUBLICITAT

Canillo

Trobada de gala i bandera

Centenars de persones s’apropen fins al santuari en família per celebrar el 8 de setembre

Per Marisa da Costa

A l’esquerra, gent que entra i surt del santuari i, a la dreta, un instant de la cerimònia celebrada ahir.
A l’esquerra, gent que entra i surt del santuari i, a la dreta, un instant de la cerimònia celebrada ahir. | Tony Lara
Ja des de les sis del matí desenes de pelegrins emprenien camí vers el conjunt històric de Meritxell amb motiu de la Diada de la patrona, jornada que cada any dóna el tret de sortida a la quotidianitat no només per als infants que retornen a l’escola sinó per a la societat en general, després d’un període estival d’horaris intensius i vacances (per als qui les tenen). 
 
Pel complex de culte religiós circulaven ahir des de famílies senceres fins a joves excursionistes, sense oblidar els fidels padrins que puntualment acullen a venerar la verge i, com no, a gaudir del seu tall de coca –regat amb moscatell– mentre gaudeixen de la ballada de sardanes que se celebra al pati exterior del nou santuari un cop finalitzada la cerimònia de les onze.
 
Centenars de persones es van fer arribar al temple canillenc amb motiu de la celebració del dia 8 de setembre, si bé no totes conduïdes per causes purament religioses sinó patriòtiques i fins i tot esportives; la  Laia, una jove de 24 anys estudiant de Dret, justificava la seva assistència al santuari com «l’última excursió amb els amics abans de tornar a les aules». El seu grup no era l’únic que s’hi apropava per causes alienes a creences i fés: un grup de nois d’entre 19 i 20 anys s’ajeia a l’asfalt tot menjant coca per reprendre forces després de caminar des de les set del matí, com intenten fer cada any tot seguint una tradició més amistosa que de veneració, que acompleixen d’ençà que en tenien 13 i a la que volen donar continuïtat.
 
«El dia 8 de setembre és el dia més important per a Andorra», assegurava la Maria: «Fa més de 30 anys que pujo a escoltar la missa del bisbe i si Déu vol»... La Maria s’hi repensa i es corregeix: «Si la verge vol, hi tornaré l’any vinent». Per a aquesta dona de 79 anys no només és important recordar la patrona i donar gràcies pel transcurs anual. De fet, el que més li agrada de la jornada és que «tothom s’endiumenja i tant les famílies com els amics es reuneixen per passar junts aquest dia». 
 
Aquesta veterana, com d’altres que l’acompanyen mentre observen unes sardanes que les afeccions per l’edat ja els impedeixen unir-se a les rotllanes, lamenten un descens en l’afluència: «Abans, un dia 8 de setembre s’omplia de gom a gom». Una alta padrina s’adheria a la queixa tot apenant-se perquè «ja no hi ha joves que vinguin a missa». La presència de la pubilla i l’hereu enmig d’una església plena desmenteixen vagament la seva tristor. Tant la pubilla com la pubilleta celebraven haver pogut participar de la cerimònia en honor a la verge juntament amb els hereus. Nombrosos pelegrins amb banderes com a capa rememoraven, malgrat tot, el seu amor pel país. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT