PUBLICITAT

Escaldes-EngordanyA

L’Audiència Nacional deixa Laplana i Campos fora del ‘cas Petrov’

Un aute emès pel jutge Eloy Velasco arxiva la causa en contra dels dos directius de Banca Privada d’Andorra

Per ARNAU COLOMINAS

Una imatge del cartell de l’Audiència Nacional, en el seu edifici de Madrid on s’hi investigava la causa contra els tres directius de Banca Privada d’Andorra.
Una imatge del cartell de l’Audiència Nacional, en el seu edifici de Madrid on s’hi investigava la causa contra els tres directius de Banca Privada d’Andorra. | EFE
l’Audiència Nacional espanyola va decidir el passar dimarts deixar fora del cas Petrov dos dels directius de Banca Privada d’Andorra que a finals de l’any passat havia imputat a petició dels fiscals anticorrupció espanyols José Grinda i Fernando Bermejo. El titular del jutjat d’instrucció numero 6, Eloy Velasco, considera que no hi ha motius per continuar investigant Javier Campos, exdirector general adjunt responsable de l’àrea d’internacional de BPA, i Pablo Laplana, subdirector general del mateix departament. Així mateix, la defensa de Santiago de Rosselló, director general de BPA, espera que aviat els arribi la desimputació de la causa oberta contra ell.
 
 El passat 15 de gener els dos directius, juntament amb De Rosselló, van declarar davant del jutge Velasco, tal i com ja va avançar EL PERIÒDIC. Velasco els va demanar d’aclarir detalls sobre la seva tasca a Banca Privada d’Andorra així com la seva relació (si és que en tenien alguna) amb Andrei Petrov. La fiscalia considerava que els tres bancaris formaven part de l’entramat que l’empresari testaferro de I’exmilitar i magnat rus Viktor Kanaikin tenia muntat per fer operacions de rentat de diners.
 
El magistrat de l’Audiència Nacional espanyola ha dictat recentment un aute, que no ha estat recorregut pels fiscals, en què arxiva la causa pel que fa als dos directius de BPA, en què es deixa clar que ni Laplana ni Campos tenen la vinculació amb el cas que el ministeri públic els pressuposava. Com a conseqüència de les seves declaracions a mitjans de gener els desimputa. 
 
En l’aute s’hi diu que «no apareix degudament justificat la perpetració del delicte» en el cas de Campos ni en el de Laplana. En el primer, perquè «no va arribar a assumir les funcions de gestor bancari de Petrov». I en el segon, perquè va ser gestor de manera «molt esporàdica» i sense cap mena de transcendència, segons s’hi explica.
 
Així mateix, des de la defensa de De Rosselló es preveu que el futur del seu client acabi de la mateixa manera que el de Pablo Laplana i Javier Campos, és a dir amb l’arxiu de la causa.
 
Velasco va imputar els tres alts responsables de BPA el 30 de novembre de l’any passat, després que sis dies abans, els dos fiscals anticorrupció, Grinda i Bermejo, li fessin arribar un informe elaborat el 20 de novembre que recollia tot un seguit de fets que a parer seu feia necessari que se’ls inclogués a la causa Petrov i se’ls prengués declaració com a imputats. El magistrat de la Audiència va atendre la petició dels dos coneguts representants de l’acusació pública, però en les declaracions del passat dia 15 els dos bancaris van deixar clara la seva posició respecte el magnat rus i Velasco els va deixar fora del cas, després que es demostrés que no eren vàlides algunes de les acusacions que en l’informe de la fiscalia feien Grinda, Bermejo i el cos de la Guàrdia Civil.
  
Desestimació sense efecte pràctic / El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat un recurs d’empara presentat per Pablo Laplana i un altre exalt càrrec de Banca Privada d’Andorra (BPA) en relació al bloqueig de comptes dictat al seu dia per la batlle Canòlic Mingorance.
 
Els recurrents al·legaven que la trava acordada per la instructora del ‘cas BPA’ i les decisions posteriors del Tribunal de Corts que l’avalaven vulneraven, entre altres, el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, vulneraven el dret a la presumpció d’innocència, el dret a la defensa i el dret a un tribunal imparcial i predeterminat per la llei.
 
El TC però, desestima totalment el recurs en entendre que les decisions dels òrgans jurisdiccionals d’instància estan degudament acreditades. I més en el marc d’una «causa complexa i difícil» que es trobava, almenys en el moment de recórrer-hi en contra, en una fase força inicial. 
 
L’Alt tribunal recorda també que el bloqueig de comptes és una mesura cautelar i no pas un pronunciament judicial definitiu. La desestimació de l’empara, no obstant això, no té cap efecte, perquè actualment, i després d’altres accions judicials, els comptes embargats en el marc de la causa BPA han estat desbloquejats. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT