PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Dron: el neologisme del 2015

Entre el finalistes hi havia 'cupaire', 'gihadisme', 'mem' i 'viral', entre altres.

Per Maria Cucurull

Dron
Dron
Com bé sabem, les llengües estan en constant evolució i el català no n’és una excepció. Malgrat que altres llengües fa anys que escullen el neologisme de l’any, en el cas del català aquesta iniciativa ha tingut lloc per segona vegada. 

Atès l’èxit de l’edició anterior, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans, en col·laboració amb el programa “La tribu de Catalunya Ràdio, han convocat novament una crida oberta a tota la població per escollir el neologisme de l’any.

La tria es divideix en dues fases. En la primera, tothom pot enviar la seva proposta i, seguidament, una comissió composta per membres de l’Observatori de Neologia, de la Secció Filològica i de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, les estudia i n’escull les deu més innovadores. En la segona fase, la votació és popular. La proposta es fa en base a paraules que utilitzem quotidianament, però que encara no s’han inclòs al Diccionari de la llengua catalana, o bé hi són, però amb un significat diferent. Per tant, la paraula escollida és candidata a formar part del diccionari normatiu de l’IEC.

Enguany hi han participat 1.500 persones i les deu paraules finalistes eren: cupaire, dron, gihadisme, geolocalització, indepe, mem, núvol, sobiranisme, tacticisme i viral.

El dia 15 de gener, al programa radiofònic La Tribu es va anunciar “La paraula nova del 2015: dron”. Durant la transmissió van explicar que dels deu mots finalistes, n’hi va haver dos que van liderar el rànquing: cupaire i dron. De fet, el frec a frec fou tan ajustat que dron només es va imposar per dos vots.

Judith Freixa, directora de l’Observatori de Neologia, constatava que dron té una probabilitat més alta d’entrar en el diccionari perquè és un paraula necessària “no en tenim cap altra que designi aquest aparell”, afirmava. En canvi, si hagués guanyat cupaire, probablement no hauria entrat mai al diccionari perquè aquest terme correspon més aviat a una entrada enciclopèdica. Freixa veia poc viable la introducció de cupaire perquè, a més, llavors també s’hi haurien d’introduir altres termes com “convergent”, “popular” i “socialista”; uns conceptes que no se solen trobar als diccionaris de llengua.

En l’edició anterior, el neologisme del 2014 va ser “estelada”, substantiu que designa la bandera que simbolitza la independència de Catalunya. Malgrat que l’origen d’aquesta bandera es remunta al 1908, la paraula no s’incloïa al diccionari. En aquest cas, probablement la població va votar aquesta paraula perquè el 2014 fou l’any del Tricentenari i perquè es feia estrany que el diccionari normatiu només recollís aquest substantiu amb la definició “conjunt d’estels del firmament”. Actualment, podem trobar “estelada” al diccionari normatiu amb aquesta nova accepció.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT