PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La Flama que il·lumina els Països Catalans

Com se celebra Sant Joan arreu del domini catalanoparlant

Per El Periòdic

| TONY LARA
Ja ha arribat el solstici d’estiu, és a dir, la Nit de Sant Joan. Una festa que s’ha anat adaptant a cada època al llarg dels temps. És la festa del foc i s’honora amb fogueres, pirotècnies o falles.
El fet que el sol es trobi en el punt més alt i que sigui una època en què la natura està en un moment àlgid, ha propiciat que hi hagi molts mites i llegendes al voltant d’aquesta festa, entre les quals, la creença que és una nit màgica, favorable a la fertilitat i propícia a la riquesa.
Al llarg dels temps les creences han anat canviant, evolucionant i fins n’hi ha que s’han perdut, però encara hi ha qui creu que és una nit idònia per fer rituals de guariment. A més, la Nit de Sant Joan també es vincula amb la fertilitat dels camps i dels animals, i hi tenen cabuda les llegendes de les dones d’aigua, els follets i els éssers mitològics. Al Pirineu tenim els menairons, que són protagonistes de nombroses rondalles populars per als més menuts.


Diu la llegenda que els menairons neixen de l’herba de Sant Joan, que s’anomena així perquè floreix durant la nit del solstici d’estiu.
 

Una altra de les llegendes s’associa amb el poder curatiu de l’aigua, de fet, ja en temps dels romans es recomanava un bany durant la nit de Sant Joan. Per altra banda, també s’atribuïen propietats remeieres a certes plantes i malgrat que és un costum que s’ha anat perdent, encara hi ha herbolaris que cullen herbes durant la nit del solstici.
Pel que fa a la gastronomia, la coca és un element imprescindible durant aquestes dates i també s’ha anat transformant al llarg dels temps; d’aquesta manera, dels antics tortells amb ous, avui també tenim coques de fruita, pinyons i llardons; a més de les delicioses coques de recapte. Un dels trets característics d’aquest àpat és que es menja en companyia, amb la família o els amics i siguin grans o petits, agrada a tots els comensals.
Un altre dels trets que tradicionalment han caracteritzat la revetlla de Sant Joan és la foguera. Si bé avui només podem veure en els pobles aquest costum de cremar tot el que s’ha envellit o que ens molesta, l’expressió d’enviar coses ‘a la foguera’ és ben viva per referir-se a fer neteja.
 
I així com de temps ençà l’imaginari col·lectiu ha fabulat i ha creat mites, avui, tenim la Flama del Canigó, i podem dir que d’una llegenda literària se n’ha fet una tradició. El pioner d’aquesta iniciativa fou Francesc Pujades, que va iniciar aquest costum inspirant-se en el poema Canigó de Jacint Verdaguer.
Amb la Flama del Canigó s’uneixen simbòlicament els territoris de parla catalana, és per això que es diu que el foc metafòricament il·lumina els Països Catalans la nit de Sant Joan. El tret de sortida de la festa té lloc a la nit del 22 al 23 de juny, quan la Flama es renova al cim d’aquesta muntanya tan emblemàtica del Pirineu català i nombrosos voluntaris d’arreu del domini emprenen una llarga excursió per poder encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
 
 
MANERES DE CELEBARAR LA REVETLLA
La nit de Sant Joan es pot celebrar de moltes maneres, ara bé, hi ha dos elements que mai no hi falten, la revetlla i el foc.
 
PAÍS VALENCIÀ
En diverses poblacions dies abans ja s’han començat a preparar les fogueres amb monuments satírics i burlescos per cremar les andròmines. En canvi, a la capitat, a València, la revetlla se sol celebrar a la platja de Malva-rosa, on alguns dels assistents aprofiten el mite del poder curatiu de l’aigua durant aquesta nit màgica fent un bany.
 
ILLES BALEARS
La festa més cèlebre és la de Ciutadella, on es fan exhibicions i jocs amb el cavalls, l’anomenat jaleo o ball de cavalls. A Mallorca hi ha festa a tots els pobles però destaca la celebració a Felanitx, on es pot veure el ball de Sant Joan Pelós.
 
VAL D’ARAN
Una de les tradicions més antigues la trobem a Lés, on a la tarda de la diada de Sant Pere es planta un tronc d’una dotzena de metres anomenat ‘haro’. Aquest tronc es corona amb flors i resta plantat fins a la Nit de Sant Joan de l’any següent, quan durant la revetlla es crema enmig de danses. A Arties, l’anomenen ‘taro’ i una vegada encès, el tronc s’arrossega per tot el poble mentre la gent salta per sobre les flames.
 
ANDORRA I EL PIRINEU
Diu la llegenda que les falles s’encenien a l’època de Carlemany per conquerir territoris. De les històries populars mai se’n sap la certesa, ara bé, el que sí que és verídic és que unes setmanes abans de Sant Joan era costum d’anar al bosc a buscar trossos d’escorça de beç per elaborar les falles. S’enfilaven i es deixaven assecar i, posteriorment, s’enganxaven a l’extrem d’una branca llarga de boix. Al vespre, els fallaires es concentraven al voltant d’una foguera, encenien les falles i les feien giravoltar tot dibuixant cercles. Així, il·luminaven els carrers dels pobles mentre anaven encenent els munts de llenya que hi havia a les cases.
Actualment, a Andorra hi ha més de 100 fallaires que fan possible aquesta festa des que es va recuperar el 1970. El més recent és l’arribada de la Flama del Canigó que encén les falles com a símbol d’una llengua i d’una cultura compartides més enllà de les fronteres.
Com marca la tradició, d’entre tots els fallaires s’escull el fallaire major, que es distingeix de la resta perquè duu una caputxa vermella i encapçala el grup mentre dirigeix els moviments. Per preservar el medi ambient, actualment les falles s’elaboren amb productes pirotècnics que s’envolten d’una cadena que en facilita el moviment. Les falles de beç es reserven per moments d’important rellevància.
La Comissió de Focs de Sant Joan i el Centre de la Cultura Catalana són les entitats andorranes que promouen, any rere any, les fogueres de la nit de Sant Joan.
 
L’any 2015 la UNESCO va declarar les Falles del Pirineu Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
 
 
La nit de Sant Joan continua sent una de les més màgiques de l’any, ens anuncia el principi de l’estiu, la calor, sopars a la fresca i dies per descansar. Tot i que actualment alguns costums s’han esvaït, n’hi ha d’altres que afortunadament s’han preservat i s’han anat renovant amb el temps. És per això que la revetlla continua sent el preludi de les nits d’estiu i s’envolta d’una pàtina de misteri i encant que ens ve de temps atàvics.
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT