Satisfacció del Bisbat d’Urgell per la restauració del manuscrit del Beatus
És una peça emblemàtica del Museu Diocesà, que es vol ampliar en un futur
El Bisbat d’Urgell ha expressat «l’alegria i la satisfacció» per la intervenció recent de conservació-restauració duta a terme al manuscrit del Beatus, del segle X. El llibre ha estat tractat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ubicat a Valloreix. Allà s’ha valorat l’estat del volum i s’ha procedit a la neteja mecànica de l’obra, l’eliminació puntual d’antigues intervencions de restauració, el tractament de deformacions del suport, la consolidació i l’estabilització física, a més de la reintegració del suport. També s’hi ha dipositat làmines de protecció i, finalment, s’ha elaborat un dispositiu de conservació per al seu emmagatzematge permanent.
La restauració s’emmarca en les accions que s’estan realitzant al Museu Diocesà per preparar la seva col·lecció de cara a una futura ampliació i millora de la instal·lació, que serà possible gràcies a l’adquisició de la casa de Cal Roger, situada al carrer Canonges. Actualment es treballa en la redacció del projecte i s’està reflexionant sobre la museologia adequada, que haurà de posar en valor a llarg termini la col·lecció del conjunt del Museu Diocesà i la Catedral d’Urgell.
El Bisbat d’Urgell també ha promogut durant els darrers quatre anys la intervenció en diverses peces rellevants de l’espai museístic, com ara la casulla de Sant Ermengol, datada al segle X; un sarcòfag policromat de fusta, del segle XVII, també vinculat a la figura del Sant-Bisbe; la butlla del Papa Silvestre II, de l’any 1001, i el retaule renaixentista de la Pietat, del segle XVI, entre d’altres.
Exemplar de gran valor / El Beatus de la Seu d’Urgell és un preciós manuscrit amb el comentari de l’Apocalipsi del monjo Beat de Liébana, escrit el darrer quart del segle X i profusament il·lustrat. L’obra ja formava part de la biblioteca de la Catedral de Santa Maria d’Urgell l’any 1147. És un exemplar enigmàtic, perquè no té cap indicació d’origen ni de qui l’encarregà, ni tampoc hi apareix el nom de l’escrivà ni del miniaturista. Els especialistes, per l’estil i les característiques de les imatges, el vinculen amb la tradició dels beatus mossàbars il·lustrats de l’antic regne de Lleó.
Es tracta d’un dels 24 manuscrits del Beat de Liébana conservats al món. Té 76 fulls miniats, essent un còdex de gran impacte visual i força plàstica, que des del punt de vista iconogràfic està influenciat per la tradició carolíngia.
El Beatus original consta d’un total de 239 folis, tot i que en falta un, el número 15, que un lladre va retallar per mostrar-lo al col·leccionista que l’hi volia comprar. Aquesta pàgina no s’ha recuperat. Cal recordar que el còdex medieval va ser robat el 29 de setembre de 1996. Els agents de la Guàrdia Civil el van trobar el gener de 1997 i van detenir el culpable del robatori, que va escapolir-se posteriorment de la presó.
El manuscrit es conserva des d’aleshores en una caixa forta. De moment, s’ha descartat que es pugui tornar a exposar.
La restauració s’emmarca en les accions que s’estan realitzant al Museu Diocesà per preparar la seva col·lecció de cara a una futura ampliació i millora de la instal·lació, que serà possible gràcies a l’adquisició de la casa de Cal Roger, situada al carrer Canonges. Actualment es treballa en la redacció del projecte i s’està reflexionant sobre la museologia adequada, que haurà de posar en valor a llarg termini la col·lecció del conjunt del Museu Diocesà i la Catedral d’Urgell.
El Bisbat d’Urgell també ha promogut durant els darrers quatre anys la intervenció en diverses peces rellevants de l’espai museístic, com ara la casulla de Sant Ermengol, datada al segle X; un sarcòfag policromat de fusta, del segle XVII, també vinculat a la figura del Sant-Bisbe; la butlla del Papa Silvestre II, de l’any 1001, i el retaule renaixentista de la Pietat, del segle XVI, entre d’altres.
Exemplar de gran valor / El Beatus de la Seu d’Urgell és un preciós manuscrit amb el comentari de l’Apocalipsi del monjo Beat de Liébana, escrit el darrer quart del segle X i profusament il·lustrat. L’obra ja formava part de la biblioteca de la Catedral de Santa Maria d’Urgell l’any 1147. És un exemplar enigmàtic, perquè no té cap indicació d’origen ni de qui l’encarregà, ni tampoc hi apareix el nom de l’escrivà ni del miniaturista. Els especialistes, per l’estil i les característiques de les imatges, el vinculen amb la tradició dels beatus mossàbars il·lustrats de l’antic regne de Lleó.
Es tracta d’un dels 24 manuscrits del Beat de Liébana conservats al món. Té 76 fulls miniats, essent un còdex de gran impacte visual i força plàstica, que des del punt de vista iconogràfic està influenciat per la tradició carolíngia.
El Beatus original consta d’un total de 239 folis, tot i que en falta un, el número 15, que un lladre va retallar per mostrar-lo al col·leccionista que l’hi volia comprar. Aquesta pàgina no s’ha recuperat. Cal recordar que el còdex medieval va ser robat el 29 de setembre de 1996. Els agents de la Guàrdia Civil el van trobar el gener de 1997 i van detenir el culpable del robatori, que va escapolir-se posteriorment de la presó.
El manuscrit es conserva des d’aleshores en una caixa forta. De moment, s’ha descartat que es pugui tornar a exposar.