PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

'Blade Runner'

Un film de ciència-ficció que ha esdevingut de culte i encara genera debats i hipòtesis sobre el seu significat

Per ESTHER JOVER MARTIN

Philip K. Dick es preguntava si els androides somien amb ovelles elèctriques. En el seu relat futurista, Rick Deckard és un expolicia frustrat, en crisi existencial, un caçador de recompenses obsessionat en comprar-se un animal de veritat, perquè sobre la Terra gairebé no en queda ni un... Deckard ha de retirar, és a dir, eliminar, un grup de replicants que s’han escapat del planeta on estan confinats i han aterrat a la Terra. Com més replicants caci, més diners tindrà per comprar-se... una cabra. Mentre, s’embolica amb una replicant.

D’una curta novel·la de ciència-ficció en va sorgir la pel·lícula Blade Runner, film de culte que una mica més i no veu la llum. El rodatge va ser un infern i els productors van obligar Scott a introduir canvis al guió original. Ni a l’estrella protagonista, Harrison Ford, ja conegut pels seus papers d’Indiana Jones i Han Solo, li agradava.

Per sort, el llargmetratge es va estrenar, l’any 1982, i cada vegada es considera més un film imprescindible. La seva llegenda segueix tan viva que, fins i tot, el mateix Ridley Scott, director de Blade Runner, està produïnt Blade Runner 2049, és a dir, 30 anys després d’on es va quedar l’anterior. També hi surt Ford. És una pista per conèixer el seu destí?

El dilema / Un dels èxits de la trama és que no sabem si el caçador de recompenses és també un replicant. Ell té memòria, records, però el poder de la Tyrell Corporation és infinit, i si no, penseu en què li fa a la Rachael. La noia treballa per la corporació, convençuda que és humana. Deckard, però, li farà el test Voight-Kampff, infalible per detectar replicants. Quan ella descobreix la veritat, s’enfonsa... Però Deckard s’enamora d’ella. Res a veure amb el que passa a la novel·la, tot i que a Dick no li va importar les modificacions de l’argument ja que el que li importava és que Scott n’havia sabut captar l’essència.

Deckard està convençut que és humà, però també ho acaba posant en dubte, i el film s’acaba amb la interpretació oberta. Sembla que Scott tenia molt clara la humanitat del policia-caçador, però a mesura que avançava el rodatge també tenia els seus dubtes.

Els Nexus 6 / Deckard ha de retirar cinc replicants –tot i que només n’acaba caçant quatre, el cinquè és un misteri; o és ell i no ho sap?–: un s’ha infiltrat a la Tyrell Corporation i el desemmascara amb el test de Voight-Kampff; una altra, amb una força brutal, treballa de ballarina exòtica en un club (al llibre és cantant d’òpera), i els dos últims són els més difícils, dos models Nexus 6 de gairebé quatre anys d’edat, al límit de la seva vigència.

En un edifici semiabandonat, Deckard retira Pris Stratton, una replicant creada per al plaer (recorden Gigolo Joe –Jude Law– a Intel·ligència Artificial, d’Spielberg?) que desitja molt ser humana, tenir sentiments i estimar; de fet, és la parella de Roy Batty.

I és Batty, realment, l’estrella del film. És un ésser molt bell, intel·ligent i cruel, però que també anhela ser humà. I viure. Sobretot, viure. A Batty li ha arribat l’hora, no hauria calgut ni retirar-lo... L’escena en què Batty s’apaga (mor) és memorable i el seu discurs ha passat als annals de la història del cinema. Ganes de (re)visionar-la?

20 coses que (potser) no sabies de ‘Blade Runner’

1.     Philip K. Dick va publicar la novel·la ¿Somien els androides amb ovelles elèctriques? l’any 1968. Gregory Peck i Martin Scorsese s’hi van interessar per adaptar-la al cinema, però el film no va ser una realitat fins el 1982.
 
2.    Hollywood va requerir Ridley Scott, que acaba de fer Alien, per rodar la pel·lícula. Scott va demanar reescriure el guió a partir d’un còmic, The Long Tomorrow, una historieta firmada pels seus col·legues d’Alien Moebius i Dan O’Bannon.
 
3.     El primer títol pensat per al film va ser Dangerous Days, però, finalment, es va optar per comprar els drets de Blade Runner, el nom d’un guió de William S. Burroughs basat en una novel·la d’Alan E. Nourse sobre enginyeria genètica (res de replicants).
 
4.     Per interpretar el caçador de replicants Rick Deckard es van valorar més de 20 candidats, entre els quals, Dustin Hoffman, Robert Mitchum, Tommy Lee Jones, Christopher Walken, Gene Hackman, Jack Nicholson, Al Pacino, Sean Connery, Robert Duvall i Arnold Schwarzenegger.
 
5.     Aconsellat per Spielberg, Scott va fitxar Indiana Jones, és a dir, Harrison Ford. El director li va fer tallar el cabell després de veure’l amb el barret de l’Indy.

 6.    Scott volia l’actor Rutger Hauer per interpretar Roy Batty, el líder dels replicants. Hauer es va presentar al rodatge amb ulleres de sol verdes, pantalons de vinil roses i una samarreta blanc fins al melic. A més, es va tenyir el cabell de ros platí.
 
7.    El plató del rodatge es va anomenar Ridleyville. A més, es van utilitzar dues maquetes: l’una, de la vista aèria de la ciutat; l’altra, la del paisatge industrial de l’inici del film, batejada com L’Hades i L’Infern de Ridley.
 
8.    El rodatge de Blade Runner no va ser un camí de roses: a Ford no li agradava la pel·lícula i era d’allò més desagradable amb Sean Young, l’actriu que interpreta Rachael, la replicant de la qual s’enamora.
 
9.    Per als seus personatges de replicant, Daryl Hannah es va pintar els ulls de negre amb un esprai i Hauer va improvisar part del brillant soliloqui final.
 
10.    Hauer també va proposar que el final de Batty es rodés amb un colom a les mans que deixaria volar. Però l’ocell, amb les ales mullades, no va enlairar-se... Scott ho va haver d’arreglar a la sala de muntatge... amb un error de raccord.
 
11.     Per interpretar el policia Gaff i parlar la seva interllengua, l’actor Edward James Olmos va anar a una acadèmia d’idiomes. Gaff diu, entre d’altres perles, “adana kobishin angum bi-te” o “toka, meni-o mae-yo”. L’interllengua de Gaff barreja paraules en castellà, francès,  xinès, alemany, hongarès i japonès.
 
12.    Scott va dir que preferia els equips de rodatge anglesos perquè sempre deien ‘Sí, cap!’; l’endemà, els membres de l’equip no-anglesos es van presentar amb samarretes que deien: Sí, cap? Els meus collons!. Scott i els britànics van respondre amb samarretes amb el lema La xenofòbia fa pudor.
 
13.    L’autor de la novel·la, Philip K. Dick, va assistir al rodatge i va veure 25 minuts de filmació. Dick es va emocionar perquè s’havia captat el seu món interior. Malauradament, Dick va morir uns mesos abans de l’estrena del film.
 
14.    Entre tants malentesos i emprenyades, no en podia faltar un amb l’autor de la banda sonora: Vangelis. La pel·lícula es va estrenar però la BSO no es va publicar fins molts anys més tard.
 
15.    Scott va ser acomiadat per haver-se passat de pressupost i dates, però va ser readmès. Els productors van obligar a posar la veu en off. Ford va dir que el text era “una merda”.

 16.    La producció va obligar Scott a rodar un final feliç, mentre que el director volia que Deckard i Rachel s’endinsessin en un desert per morir. Scott va demanar imatges no utilitzades dels boscos d’El Resplandor, de Kubrick.
 
17.    Amb tants problemes, el resultat final no va agradar a ningú, tot i que el film ha esdevingut de culte. Circulen diverses versions, fins que el 1997 Scott va aceptar “el muntatge del director”; el 2007 es va publicar l’edició definitiva, amb retocs digitals.
 
18.    Blade Runner va originar un còmic –on es descobreix que va passar a la Portes de Tanhäuser–, videojocs i seqüeles literàries. Ridley Scott ara produeix Blade Runner 2049, la segona part, amb Harrison Ford i Ryan Gosling.
 
19.    En la pel·lícula es parla de cinc replicants, però només en surten quatre. Sembla que un va caure del muntatge final, però es van oblidar de canviar-ho al guió, i ha donat peu a moltes teories.
 
20.    El cinquè replicant era Deckard? El film deixa oberta la teoria de si el caçador de replicant era o no un d’ells. D’entrada, Scott el volia humà, però en el muntatge es va enamorar de la idea... Les interpretacions estan obertes.

Més detalls en l'edició en paper

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT