• L'home de confiança d'Alavedra va afirmar que es trobava "sense un sol euro"
• La Justícia només va accedir a alliberar un compte amb un saldo de 1.495 euros

Alavedra i Malfeito, el dia que el primer va abandonar la presó. Foto: ALBERT OLIVÉ

Totes les conclusions de l'extensíssim sumari del cas Pretòria l'assenyalen com el braç executor de les operacions de blanqueig de capitals de Macià Alavedra a Andorra, però Philip Mc Mahan Bolich JR, alies Jesús, assegura que l'exconseller català i la seva esposa, Doris Malfeito, eren dos clients com qualsevol altre i que desconeixia l'origen il.lícit dels diners que tenien al Principat. Pocs dies després que la Batllia, donant tràmit a la comissió rogatòria internacional, decretés el bloqueig de tots els seus comptes, Bolich va demanar l'aixecament d'aquesta mesura argumentant que la seva situació econòmica era molt precària.

Segons un escrit de l'advocada de Bolich, les mesures adoptades per la batlle Maria Àngels Moreno estaven "destrossant la merescuda bona fama d'aquest home honorable" que "es troba en una situació d'autèntica misèria en haver-se bloquejat tots els seus comptes, així com els del seu majordom, Manuel Luis Bento". D'aquesta manera, la defensa de Bolich al.legava que Bento no era un home de palla, tal com es desprenia del sumari instruït a l'Audiència Nacional espanyola.

La batlle va decretar el bloqueig dels comptes del resident nord-americà el 4 de novembre i Bolich se'n va assabentar cinc dies més tard, quan va intentar infructuosament treure diners en un caixer automàtic. Tenint en compte la seva delicada situació econòmica --segons la defensa es trobava "sense ni un euro"--, Bolich va decidir recórrer la decisió de la Batllia i demanar el desbloqueig dels seus comptes. En una decisió provisional, el Tribunal de Corts es va limitar a aixecar el bloqueig d'un compte amb un saldo de 1.495 euros. En la decisió definitiva, el Tribunal va denegar la petició de la defensa i va confirmar el bloqueig de la resta de comptes, tant de Bolich com de Bento.

IMPRESSIONAT PER L'OPULÈNCIA
Segons la versió de la defensa del, per ara, únic resident andorrà imputat a la trama, la relació entre Bolich i Alavedra va començar a la dècada de 1980, quan el nord-americà treballava a Banca Catalana i va conèixer Alavedra a través del president de la Generalitat, Jordi Pujol. Bolich va assegurar haver quedat impressionat per Alavedra, "home rellevant de la política catalana, cavaller d'irreprotxable reputació i home de negocis pròspers que vivia de forma opulenta". D'allà va néixer la relació entre el matrimoni Alavedra-Malfeito i Bolich, que anys més tard aconsellaria la parella sobre unes inversions a Suïssa. La defensa del nord-americà argumenta que no hi havia motius per sospitar, ja que la quantitat "no era astronòmica" --246 milions de pessetes el 1992--, els diners no viatjaven en maletí i si es trobaven a nom de l'esposa del conseller era per garantir la seva subsistència en cas que el marit morís abans.

Anys més tard, el 2006, Malfeito va liquidar un fons d'inversió que tenia des de feia quasi una dècada a les illes Caiman. El saldo eren 2,6 milions d'euros que el matrimoni va decidir portar a Andorra. Va ser aleshores quan Bolich va començar a tenir un paper clau en la trama, com a gestor dels capitals al Principat. Però la gestió no devia ser del tot brillant, quan els diners, dipositats en un compte xifrat, van passar de 2,6 a 1,5 milions d'euros en només tres anys.

GESTIÓ SENSE ÈXIT
El maig de l'any passat, Alavedra va citar Bolich a l'hotel el Castell de la Seu d'Urgell i li va exposar la seva voluntat de retirar 300.000 euros del que tenia al Principat. El nord-americà va pensar que es tractava d'una decisió motivada per la mala marxa dels capitals dipositats a Andorra. En el mateix escrit, Bolich argumenta que ell no és el Jesús de la trama i que si hi ha gravacions telefòniques la seva veu és fàcilment identificable pel seu accent anglosaxó.

Bolich reconeix haver assessorat Malfeito i Alavedra durant 17 anys, durant els quals va percebre entre 600 i 1.000 euros mensuals, arribant a "un total de 160.000 euros com a molt". Amb tot, nega rotundament conèixer l'origen dels diners de l'exconseller i la seva esposa, jutjant normal que algú de l'estatus i el patrimoni d'Alavedra disposés de quantitats tan significatives com les dipositades en diferents comptes bancaris del Principat.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.