PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’Institut de Drets Humans demana al batlle que citi Mas i Junqueras

L’entitat també sol·licita a Santòlaria la compareixença de De Alfonso, Cosan, Salvador i Fiñana

Per LÍDIA RAVENTÓS

L’actual vicepresident del govern català, Oriol Junqueras, saluda l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, al parlament català.
L’actual vicepresident del govern català, Oriol Junqueras, saluda l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, al parlament català. | RICARD CUGAT
L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) juntament amb l’associació catalana Drets –que lluita contra la catalanofòbia– ha sol·licitat al batlle que instrueix al cas de les presumptes amenaces per part de la policia nacional espanyola a diversos dirigents de BPA, Manel Santolària, que citi a declarar com a testimonis l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i l’actual vicepresident del govern català, Oriol Junqueras. A més, les dues entitats volen que se’ls ofereixi la possibilitat d’acollir-se a comparèixer com a perjudicats, ja que les coaccions tenien per objectiu, suposadament, obtenir informació personal dels dos polítics catalans així com de l’expresident Jordi Pujol per frenar el procés d’independència del país veí. En cas que el batlle ho accepti, podrien comparèixer presencialment a la Batllia o ve declarar a través d’una comissió rogatòria.

Així mateix, també demanen al batlle que citi a l’excap de l’Oficina catalana Antifrau, Daniel de Alfonso –conegut per haver protagonitzat converses telefòniques amb l’exministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz sobre investigacions a polítics sobiranistes–, l’exdirectora general de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan,i l’exdirector del mateix ens, Carles Salvador, així com l’actual cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand), Carles Fiñana.

Ampliació de la querella / La sol·licitud perquè es practiquin aquestes diligències s’emmarquen en l’ampliació de la querella presentada per l’IDHA i Drets que es va explicar ahir en roda de premsa a Barcelona com «una branca més de l’Operació Catalunya» i que ja va avançar EL PERIÒDIC dilluns. La querella inicial va ser presentada fa uns mesos per l’entitat presidida per Elisa Muxella per «coaccions, xantatge i extorsió» a diversos representants dels cossos de seguretat i el govern espanyol arran de la denúncia que va fer Higini Cierco l’agost passat contra diversos membres de la policia nacional espanyola per amenaces amb l’objectiu d’obtenir informació de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. A la inicial, dirigida a l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, i l’exresponsable d’assumptes interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, si sumen ara l’exnúmero dos de la policia espanyola, Eugenio Pino, i l’inspector en cap de la Policia Nacional espanyola i exagregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Bonifacio Díaz Sevillano, conegut com a Boni.

Com a informació complementària, també reclamen que el Ministeri d’Interior espanyol faciliti documents sobre els càrrecs que ostentaven els implicats en els moments dels fets juntament amb un organigrama del cos de Policia de l’estat veí.

La visita de Mariano Rajoy / Ahir també va tenir lloc la compareixença de l’advocat i membre fundador de Drets, Agustí Carles, a la Comissió d’Investigació sobre l’Operació Catalunya al parlament. Durant la seva intervenció, Carles va exposar que l’inici dels moviments policials espanyols coincideix amb l’expansió del moviment independentista a Catalunya. En aquest sentit, també va relacionar per «cronologia» la visita que va fer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el gener del 2015 amb la nota del FinCEN dos mesos després i que va acabar amb la intervenció de BPA.

Estudien anar a l’Audiència Nacional/ Com ja va avançar aquest rotatiu, tant l’IDHA com Drets estan estudiant la possibilitat d’emprendre accions judicials relacionades amb l’Operació Catalunya també a l’Audiència Nacional espanyola per «profunditzar més en la investigació». Malgrat que entenen que les actuacions d’extorsió es van produir, presumptament, en territori andorrà i que per tant la competència és dels tribunals del país, no descarten anar a l’Audiència Nacional perquè part de les actuacions s’haurien comés suposadament a Espanya. 

Petició perquè Andorra no es consideri un paradís fiscal

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’Andorra demana al Parlament català que deixi de considerar el país com un paradís fiscal, arran d’una resolució del país veí presentada per la CUP. L’entitat ho va fer constar així ahir a la Comissió de Peticions, que tramita les demandes que fan els ciutadans al parlament i va aprovar ahir per unanimitat transmetre la demanda als grups per a què promoguin les iniciatives parlamentàries que creguin convenients. 
 
En el document presentat per l’ANC el passat mes de desembre i que ahir va llegir el diputat de Junts pel Sí (JxSí), David Rodríguez, es feia constar que és «un error i un greuge» equiparar el Principat a un paradís fiscal i que fer-ho havia generat malestar als catalans que resideixen al país. També es critica que la resolució «afecta negativament» la percepció que té Andorra del Parlament, de Catalunya i del procés sobiranista, i van reclamar que la càmbra rectifiqui, tot i que celebren que el govern no hagi aplicat la resolució. 
 
L’ANC defensa que el país no pot ser considerat un paradís fiscal perquè, al seu entendre, s’han firmat acords d’intercanvi d’informació fiscal, no és considerat una paradís fiscal per la UE i «ha fet un esforç important en els últims anys en l’àmbit de la fiscalitat». 
La resolució aprovada pel parlament català el passat octubre prohibia l’entrega de premis esportius i culturals a «persones que facin la major part de la seva activitat a Catalunya però que tinguin el seu domicili fiscal en països considerats paradisos fiscals per la Unió Europea, a Andorra o a Mònaco». 
PUBLICITAT
PUBLICITAT