PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Corts deixa en llibertat Miquel amb retenció del passaport

L’exconseller delegat podrà moure’s lliurement pel Principat sense poder creuar la frontera

Per Lídia Raventós

L’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, arriba a la Seu de la Justícia, el passat mes d’agost.
L’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, arriba a la Seu de la Justícia, el passat mes d’agost. | MARICEL BLANCH
Després de més de cinc mesos en arrest domiciliari monitoritzat i més de dos anys tancat a la Comella, l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, va quedar ahir en llibertat condicional a l’espera del judici del cas pel qual està processat i que està previst que comenci el gener de l’any vinent. Segons fonts properes al cas, el Tribunal de Corts considera que la proximitat de la vista minva el risc de fuga. Malgrat això, la justícia li continua retenint el passaport de manera que Miquel podrà moure’s amb total llibertat per tot el Principat però no en pot sortir. 
 
El magistrat que intrueix el cas, Josep Maria Pijuan, va respondre així a les diverses peticions fetes per la defensa de l’exconseller delegat de l’entitat bancària de deixar-lo en llibertat argumentant que s’estaven vulnerat diversos drets fonamentals. Un cop dictada la decisió del tribunal, la Policia va procedir ahir al matí a retirar el braçalet amb el qual monitoritzaven l’arrest domiciliari. Fonts properes a la defensa van apuntar que l’enfoc del batlle Pijuan «més garantista» que el de Mingorance també haurien propiciat al tribunal a prendre aquesta decisió. Un enfoc que també es demostraria, segons les mateixes fonts, en el fet que Pijuan hagi acceptat dur a terme una setantena més de proves i diligències pel judici de la causa general del cas BPA i que Mingorance havia rebutjat. 
Així mateix, i sempre segons les fonts consultades, es creu que la llibertat de Miquel també respondria a una qüestió «d’imatge», ja que la decisió de Corts permetrà que l’exconseller delegat acudeixi al judici –que es preveu que duri com a mínim quatre mesos– pel seu propi peu acompanyat pel seu advocat i no com un pres o com un arrestat domiciliari. 
 
El tancament de Miquel / Cal recordar la batlle Canòlich Mingorance va decretar la presó provisional a Miquel el passat mes de març del 2015 acusat d’haver comès un delicte de blanqueig de capitals procedents del crim organitzat. Els lletrats de Joan Pau Miquel van demanat en nombroses ocasions el seu alliberament fins que el Tribunal Constitucional va admetre un dels recursos interposats i va establir el règim d’arrest domiciliari, després que la seva reclusió provisional s’hagués prorrogat fins a quatre vegades consecutives. 
 
En aquell moment, el Constitucional ja va dictaminar que l’alarma social o la destrucció de proves no eren arguments vàlids perquè Miquel seguís reclòs. La decisió també considerava que s’havia «vulnerat el dret constitucional a la llibertat del recurrent pel fet de prolongar en excés la seva presó provisional, sense aportar motius constitucionals suficients i proporcionats a la seva excepcionalitat i declarant també sense cap efecte l’última pròrroga més enllà de la data esmentada del 24 d’octubre del 2016». 

Els Cierco demanen als EUA que no cooperin amb Andorra / Els advocats que porten la defensa dels germans Higini i Ramon Cierco als Estats Units van enviar dijous una carta a l’Ambaixada dels nord-americana a Espanya i Andorra demanant-los que declinin qualsevol cooperació amb les autoritats del Principat respecte als antics màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA) «atesa la politització del sistema de justícia andorrana i el seu incompliment dels preceptes bàsics de l’estat de dret». En la mateixa, els lletrats dels propietaris de BPA fins a la nacionalització del banc argumenten el comunicat per la seva «profunda preocupació per la manifesta manca d’equitat i transparència en el tractament del sistema de justícia andorrana dels nostres clients». 
En la carta adreçada a Krishna R. Urs, encarregat de negocis de l’ambaixada, els advocats també reclamen que es facin públiques les comunicacions entre el Govern nord-americà i l’andorrà per tal de «començar a introduir la transparència en aquest procés contaminat». Al seu entendre, «entre els àmbits on la cooperació ja no és apropiada és el manteniment de la confidencialitat de les comunicacions entre les autoritats andorranes i el govern dels EUA pel que fa als nostres clients o BPA». 
 
La defensa també deixa constància dels «perjudicis» que van causar els escorcolls que la Policia va realitzar tant als domicilis dels germans Cierco com també a l’empresa familiar el passat 8 de juny emmarcat en el cas Pujol i en concret en la seva denúncia per revelació de secrets bancaris. Consideren que «el sistema de justícia andorrana està utilitzant els instruments de l’Estat com a mitjà de càstig contra els nostres clients».«Recentment, les autoritats andorranes van ordenar la recerca de les llars i oficines dels nostres clients a partir de la seva cooperació amb l’aplicació de la llei espanyola», informen a l’Ambaixada. 
Juntament amb la carta, s’inclou una còpia de la comunicació enviada al Consell Superior de Justícia en la qual amenacen amb recórrer a la Cort Europea dels Drets Humans «i altres fòrums internacionals si les autoritats andorranes no emeten una rectificació immediata». 

Bartumeu diu que policies espanyols van agafar arxius de BPA / El president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i antic advocat de la família Cierco, Jaume Bartumeu, denuncia en un documental que s’estrenarà la setmana vinent i que ha estat produït per Mediapro que autoritats andorranes van deixar entrar al país policies espanyols que es van endur tots els arxius de tots els comptes dels clients de Banca Privada d’Andorra (BPA). «Algú, que no em consta que fos la fiscalia andorrana, va deixar entrar a Andorra uns organismes policíacs espanyols», explica en unes declaracions al documentari Las cloacas de Interior, del qual ja es pot veure un avançament. 
 
L’excap de Govern afirma que se’ls van emportar «mitjançant el procediment informàtic de buidatge d’arxius». «Més gros que això, més fort que això, crec que ja no ho trobarem, no?», conclou en el vídeo. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT