És un dels tresors del romànic andorrà i que compta amb elements ben diferenciadors respecte a la resta d’esglésies del país. Està catalogada com a bé d’interès cultural. Al llarg dels segles ha patit diverses modificacions que van fer variar la seva fisonomia original. Es va construir al segle XII i es va ampliar entre el XVII i el XVIII.
 

Un dels elements més característics són les pintures murals que hi ha a l’interior, datades a finals del segle XII i realitzades pel mestre de la Cortinada.  També s’hi troba un carrilló de roda i quatre retaules. L’edifici presenta una planta única, quasi quadrada, amb capelles laterals i un absis quadrangular. En època barroca es va canviar l’orientació de la nau, amb una nova façana. El campanar consta de dues plantes i se situa al peu de la primitiva nau romànica.