PUBLICITAT

Doris Malfeito: "A Andorra anàvem a esquiar amb un senyor que era amo de mig país"

  • Malfeito assegura que desconeixia la seva vinculació amb fons al Principat i les Caiman
IAGO ANDREU // ENRIC GUINART
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
¿Utilitzada? Malfeito, titular d'alguns dels comptes de la trama. Foto: ALBERT OLIVÉ

Un dels invents més útils de la humanitat és el règim econòmic matrimonial de separació de béns. Se'l van inventar els romans i des d'aleshores no ha deixat de fer furor. El cas de Catalunya és paradigmàtic i són nombroses les veus que diuen que sense les especificitats del Dret Civil català, la Revolució Industrial no hauria triomfat a Barcelona i voltants. Els Alavedra ho sabien bé, això. Posar béns a nom de l'esposa és una garantia de tenir un raconet si algun dia el marit pateix un daltabaix. O viceversa, però l'experiència demostra que els daltabaixos els acostumen a protagonitzar els senyors. És clar que, quan el daltabaix és molt sonat i té indicis fonamentats de criminalitat, no hi ha separació de patrimonis que valgui i tot acaba sortint a col.lació.

Doris Malfeito va declarar davant del jutge Baltasar Garzón que ella no tenia ni idea dels comptes bancaris de què era titular a Andorra. "¿A vostè li consta que apareix com a titular d'uns fons en un compte bancari a Andorra?", li va preguntar el magistrat. "No, no, no. De cap manera, no", va contestar amb seguretat la dona de l'exconseller Alavedra. I quan Garzón li fa notar que, malgrat la negativa, ella apareix com a titular la resposta és: "És que el meu marit ... Macià és un home que ha fet tants favors a la política, a tope, que l'estimen molt, la gent l'estima molt. Sempre està revent cartes i més cartes. Aleshores ell, com que em té plena confiança sí que, no sé si ho recordo perquè d'això ja fa molt temps, em va fer firmar, com ara el meu germà 'signa això' i jo ¡pam!, ho signo. Però no sé el que firmo, és a dir, sí vaig firmar, cosa que jo ara no recordo, no sé què vaig firmar".

Malfeito, segons la seva declaració, no coneixia Philip Mc Mahan Bolich, home de confiança d'Alavedra a Andorra, no va poder mai disposar dels seus diners al Principat i ni tan sols sabia que existien. De les illes Caiman tampoc no en sabia res. "El meu marit feia política i jo estava pintant". I firmant, se suposa. I de signatures hi entén, perquè al final de l'interrogatori fa un anàlisi grafològic de la firma de Garzón i la compara amb la de Jordi Pujol --Puyol, en la transcripció.

Després que el fiscal l'interrogui --sense èxit-- sobre les activitats i els negocis del seu marit, el magistrat torna a preguntar a Malfeito sobre la connexió andorrana. "¿Vostè va viatjar en algun moment a Andorra a firmar...", inquireix Garzón. I la resposta de l'esposa d'Alavedra torna a ser contundent: "No, no, no. Jo a Andorra hi he anat a esquiar, a esquiar amb un senyor que era amo de mitja Andorra, que ja es va morir i amb el qual érem molt amics. També anàvem a fer excursions per la neu, però res més que això. Això és el que recordo".

Malfeito no recorda res, no sap pràcticament res; però el cas és que del sumari es desprèn que era titular del compte bancari més voluminós dels que han estat bloquejats al Principat arran de l'operació Pretòria. També era ella la titular del fons d'inversió de les illes Caiman que va desaparèixer a principi de 2006 i del qual en van sortir els diners andorrans.

politica@andorra.elperiodico.com



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT