PUBLICITAT

Creix el rebuig entre els liberals a una formació reformista unitària

  • Ordino, la Massana i Sant Julià accepten la tesi de la capital de mantenir el PLA
  • El partit té la vista més posada en les comunals del 2011 que en les generals
IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
L'última reunió de l'executiva nacional del PLA, celebrada a la seu del partit a Andorra la Vella fa un parell de setmanes. Foto: ORIOL LLAURADÓ

El projecte d'un únic partit reformista que agrupi liberals i centristes sota unes sigles unitàries cada cop té menys adeptes entre els membres del PLA, un partit que encara està viu i ha demostrat tenir una mala salut de ferro. Quatre dels set comitès parroquials liberals s'inclinen ara per no culminar el procés de constitució del Partit Reformista d'Andorra (PRA) i aposten per mantenir un estructura federal del PLA, Nou Centre i els partits o grups par- roquials. Tot plegat és fruit --entre d'altres causes-- d'un canvi de perspectiva: si fins fa poques setmanes molts veien com a probables unes eleccions generals anticipades durant el primer trimestre de l'any vinent, ara l'estratègia parteix de la base que les eleccions comunals del desembre de 2011 arribaran abans que les generals.

Sigui com sigui, el cas és que els comitès parroquials d'Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria s'han sumat a la posició del d'Andorra la Vella, que fa més d'un any que du a terme una defensa numantina de les sigles del PLA. L'esquema que aquests quatre comitès voldrien seria el de la Unió Liberal, mantinguda entre el 1993 i el 2000. Durant aquell període el PLA, com a tal, només existia a la capital i estava federat --per dir-ho així-- amb el Grup d'Acció Democràtica d'Escaldes, Unió Laurediana a Sant Julià, Unitat i Renovació a Canillo, el Partit Renovador d'Ordino i el TiP i el GOL a la Massana. És aquest esquema el que permetria, segons els seus defensors, mantenir les diferents sensibilitats i deixar que la unió --si ha d'arribar-- vagi avançant al seu ritme.

Els motius que han portat aquestes quatre parròquies a coincidir en la defensa d'aquest esquema són diversos. En el cas d'Andorra la Vella, és la resistència de la parròquia que va donar a llum el PLA a desfer-se del partit i de les sigles. A Sant Julià la situació és la de sempre: Unió Laurediana es vol mantenir com a partit i no dissoldre's en res. A Ordino, la federació o confederació de partits es veu com a única opció viable per unir els esforços del comitè parroquial del PLA amb Independents d'Ordino i l'ACO. A la Massana, aquesta estratègia permetria forjar un acord amb el grup dels germans Garrallà de cara a les comunals.

En el rerefons d'aquest reequilibri de forces hi ha l'acostament entre el PS i ApC a escala nacional. Cada cop són més nombrosos els liberals que creuen que el Govern de Jaume Bartumeu podrà aprovar els pressupostos de l'any vinent i que això li permetrà, si no esgotar la legislatura, sí endarrerir les eleccions generals fins més enllà de les comunals. Per tant, ara el PLA pensa més en clau comunal que nacional i, tenint en compte la diversitat existent a les diferents parròquies, es considera millor una estructura dúctil que no pas un partit unitari.

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT