La reforma de la Funció Pública segueix provocant desavinences entre el Govern i els sindicats. Segons la ministra encarregada del nou text legislatiu, Eva Descarrega, la intenció era tenir els canvis enllestits a finals d’any per poder tramitar-lo al Consell General en breu. La feina que s’ha dut a terme a la comissió consultiva amb els sindicats, però, no ha donat els resultats que la titular de Funció Pública esperava. De fet, els representants dels treballadors públics que han assistit a les trobades amb l’Executiu s’han negat a signar l’informe preceptiu elaborat pel ministeri perquè consideren que les formes que s’han emprat no són les correctes i a més, discrepen amb algunes de les mesures més importants que es volen implantar. «És una llei ni consensuada ni treballada. Fins ara tot ha vingut per imposició», va explicar el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. 

La manca d’entesa entre les dues parts portarà als sindicats a «actuar amb conseqüència», malgrat que són conscients que «DA té majoria absoluta al Consell General» i que, per tant, poc poden fer perquè la llei no s’aprovi un cop arribi al Parlament. De fet, amb la darrera reunió celebrada divendres passat, l’Executiu dona per tancada la comissió consultiva i, en conseqüència, el text definitiu que s’entrarà a tràmit parlamentari, després de ser aprovat pel consell de ministres. 

En aquesta línia, els representants apunten que no s’ha tingut en compte la seva opinió durant les reunions de la comissió consultiva. Un fet que lamenten tot i que reconeixen que «no esperàvem gaire res de les trobades». Segons els mateixos, els sindicats han treballat profundament en el text i han esmentat «article per article» la proposta del Govern sense que s’hagi tingut en compte «cap» de les seves peticions. Un fet que comparen amb el que ha passat amb la reforma de les lleis laborals presentades per DA. 

Segons els representants sindicals consultats, un dels principals punts del desacord és que el Govern  vol reduir alguns dels drets que tenen els funcionaris de les categories més baixes mentre manté les condicions de comandaments directius. En concret, es queixen de la consolidació del complement salarial que reben els alts càrrecs. I és que amb la nova llei es vol que la prima que rep una persona que exerceix com a director s’integri en el salari, de manera que encara que la persona perdi el càrrec, no se li traurà la prima. 

Una altra qüestió que va provocar el rebuig dels treballadors públics va ser l’anunci de la ministra de canviar els triennis per quinquennis. L’afirmació va aixecar encara més polseguera quan Descarrega va assegurar en un primer moment que aquest canvi era «l’essència» de la reforma i, més tard, va dir que estava oberta a negociar-ho. Amb tot, sembla que finalment aquest aspecte tampoc s’hauria modificat i, per tant, els funcionaris passarien a tenir un reconeixement per antiguitat cada cinc anys, en comptes de cada tres com fins ara. 

Malestar des del primer dia 

La reforma de la Funció Pública ha generat malestar, preocupació i fins i tot indignació entre els treballadors públics des del primer dia. Ja amb el ministre Jordi Alcobé els sindicats havien manifestat el seu desconentament amb el tarannà del Govern. Després de la seva dimissió i de l’entrada de la ministra Eva Descarrega, els representants sindicals esperaven que la relació millorés. Amb moltes ocasions, però, el seu portaveu, Gabriel Ubach, ha posat sobre la taula la manca de feed-back entre treballadors i Govern pel que els primers consideren una «retallada de drets escandalosa».