PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Martí adverteix que a Andorra «ja no hi ha lloc per a les velles pràctiques»

El cap de Govern assegura que la UE entendrà «el que som» i demana «consens» a l’oposició

Per Lídia Raventós

El cap de Govern, Toni Martí, a la sala de turbines de la central hidroelèctrica de FEDA on es va enregistrar el discurs d’any nou.
El cap de Govern, Toni Martí, a la sala de turbines de la central hidroelèctrica de FEDA on es va enregistrar el discurs d’any nou. | SFGA

«Lluny de voler faltar el respecte a ningú, a casa nostra ja no hi ha lloc per a algunes velles pràctiques del passat, que solament beneficiaven a uns quants». Amb aquest advertiment i una crida  per seguir reinventant el país va acomiadar el 2017 el cap de Govern, Toni Martí, en el tradicional discurs de final d’any emès per RTVA diumenge a la nit. Per això, va afegir el demòcrata, «no hem de tenir por d’explicar allò que som. Ho estem veient actualment en les converses per aconseguir un bon acord d’associació amb la Unió Europea: Quan expliquem el que som–de manera raonable i raonada– els nostres veïns europeus ens entenen i ens respecten». En aquest sentit, el líder de l’Executiu va aprofitar per fer una crida a l’oposició perquè el 2018 sigui «un any de grans consensos al tomb d’aquesta qüestió». «Tinc confiança que aquesta comprensió i aquest respecte presidiran les properes fases de la negociació amb la Unió Europea. I que l’acord d’associació serà un pas més en aquest llarg camí d’obertura i adaptació», va augurar després que a finals d’any anunciés que Brussel·les havia acceptat un període transitori de trenta anys per al tabac. 


En un discurs especialment centrat en les reformes que el Govern demòcrata ha tirat endavant i amb poques referències a les que encara queden per fer, Martí va recordar que «venim d’anys d’intenses reformes» com la del nou model fiscal o la de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal. Unes modificacions, va afegir, que cal culminar amb l’acord d’associació amb Europa. 


El màxim representant del Govern també va defensar la reforma comunal, tot assegurant que «les generacions futures agrairan aquest acord entre el Govern i els comuns». Des del seu punt de vista, la nova llei ha de servir per «deslliurar el sòl necessari per ubicar infraestructures que ens permetin transformar el nostre model energètic» i aconseguir que els propers anys Andorra produeixi «un percentatges cada vegada més alt de l’energia que consumeix» per ser «menys dependents de l’exterior». El cap de Govern, però, no va fer cap referència al fet que tant la llei de transferències com la de competències estiguin actualment pendents del dictament del Tribunal Constitucional.

La vessant social 

La narració del discurs, que es va enregistrar a la sala de turbines de la central hidroelèctrica de FEDA, va lligar les tres dècades de la infraestructura i el seu creixement amb l’evolució del país. Martí marcava la construcció de la central hidroelèctrica i de les carreters de la Vall d’Orient i de la Vall del Nord com l’inici de la relació del país amb els immigrants i va indicar que «el nostre país s’ha fet gran, divers i pròsper gràcies a les aportacions de tots». «Andorra és un projecte compartit», va afirmar posant d’exemple la visita del president de la República de Portugal el Dia de Mertixell. 


A nivell social, el cap de Govern també va fer esment dels tres sistemes educatius del país, així com de l’augment progressiu del salari mínim i el llindar econòmic de cohesió social. «Som el primer Govern que ho ha fet i –modestament– penso que els propers governs hauran de seguir per aquest camí». Per seguir contribuint a aquesta millora, Martí va fer esment a les noves lleis laborals elaborades per DA i que actual estan pendents del debat al Consell General. 

Sense esment a les reformes pendents

Ni la sanitat, ni la funció pública van tenir lloc al discurs del cap de Govern, dues de les reformes més importants per al país i per als seus ciutadans. Tampoc va dedicar ni una paraula als entremats polítics que s’han esdevingut els últims mesos ni va deixar entreveure si les eleccions generals serien una realitat abans de l’esperat. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT