PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

En busca del rètol en català al Pas de la Casa

Els comerciants mostren visions oposades sobre els resultats de la campanya de Política Lingüística impulsada pel Govern

Una botiga del Pas de la Casa que té el seu rètol en català.
Una botiga del Pas de la Casa que té el seu rètol en català. | Maricel Blanch

El principal turista del Pas de la Casa és francès i, per això, molts dels establiments tenen escrits els seus cartells en aquesta llengua. Mentre que en la resta de les parròquies, es poden sancionar els comerciants que no posen els seus rètols en català, al Pas de la Casa s’ha iniciat una campanya no sancionadora perquè comenci la transformació dels establiments que tenen els seus cartells només en francès. Segons el Govern, en total són un 68% dels locals.


Ara bé, des de l’Associació de Comerciants i Veïns del Pas de la Casa asseguren que no es creuen aquestes xifres. «Segur que no n’hi ha tants. Aquí molts comerços tenen els seus cartells en català», ressalta Òscar Ramon, president d’aquesta entitat i propietari d’una farmàcia, de la qual els seus cartells llueixen en català.  Així doncs, defensa que les dues principals farmàcies que estan al país tenen els seus cartells en aquesta llengua, mentre que també hi ha molts supermercats que també utilitzen la llengua oficial del país en els rètols dels seus establiments.


A banda d’això, per Ramon la prioritat no haurien de ser els cartells, «que són molt difícils de canviar», sinó que els treballadors dels comerços puguin atendre en català, ja que no tots parlen aquesta llengua. «S’ha d’incentivar que la gent parli català», va valorar Ramon. A més, el comerciant exposa que la majoria dels clients dels establiments del Pas de la Casa són francesos i que, per tant, al seu entendre és normal que els rètols estiguin en aquest idioma. 


Els tècnics del Departament de Política Lingüística van iniciar una campanya el mes d’octubre que ha finalitzat aquest mes per detectar quants establiments utilitzen el català tant en els seus cartells com els empleats. De l’estudi, es desprèn que un 51% dels responsables o interlocutors no coneixen l’idioma del país, però 55% saben l’existència del Centre d’autoaprenentatge del Pas, i un 42% mostren interès a aprendre català.


Per la seva banda, Jean Jacques Carrié, d’Iniciativa Publicitària, explica que els tècnics del departament de Política Lingüística han visitat un per un cada establiment i s’han reunit amb els responsables dels negocis per explicar-los quines deficiències té l’establiment per acomplir la normativa lingüística. «Els tècnics han anat cas per cas», matisa Carrié, que hi afegeix que els han explicat que els cartells han d’estar en català, independentment que també puguin estar escrits en un altre idioma. 


Els responsables dels negocis que només retolen en francès són els que hauran de canviar els cartells. Segons Carrié, els propietaris són els que hauran de pagar els nous rètols. 


Carrié destaca que no s’ha estipulat cap termini per fer aquest canvi. «Ho podem fer sense pressió, sense multes i a poc a poc per poder fer una cosa ben feta», remarca. Aquest comerciant veu amb bons ulls aquesta mesura. «És lògic, el català és la llengua del país», sentencia. 


Des del punt de vista de Ramon, encara que ara no s’especifiqui un termini, creu que la idea és que a la llarga es sancionarà els locals que no retolin en català. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT