Escaldes-Engordany
La Uifand demana més controls contra el finançament del terrorisme
L’ens demana a les entitats bancàries determinar criteris de detecció en funció del nivell del risc
L’any 2016, l’Estudi de Risc Nacional de finançament de terrorisme a Andorra va dictaminar que aquest és de nivell mig-baix. Tot i això, es va extreure que es concentrava principalment en activitats de captació i moviments de fons i, per aquest motiu, la Uifand va dur a terme una inspecció temàtica que va abastar la totalitat del sector bancari del Principat, per tal d’avaluar el grau d’efectivitat dels seus sistemes i procediments de control intern actuals. D’aquí, l’organisme ha dictaminat que el sector bancari andorrà ha d’adoptar majors esforços per endurir les mesures de control intern en la seva lluita contra el finançament del terrorisme, segons un informe fet públic per la Uifand el passat 28 de juny.
Entre les accions de millora recomanades per la Uifand per mitigar els riscos inherents, destaquen els controls específics de reintegraments en efectiu, pels quals es demana als bancs que es valori la introducció de bloquejos o prohibicions de reintegraments d’efectiu i utilització de targetes de crèdit en les jurisdiccions pròximes a zones de conflicte o amb risc de terrorisme. Així mateix, també s’aconsella desenvolupar sistemes per controlar l’operativa d’aquests reintegraments en comerços de l’estranger, especialment en regions que la Uifand considera sensibles al risc de terrorisme.
A partir d’aquí, es podrà disposar d’una millor comprensió i classificació dels riscos dels clients. Per tant, és necessari que les entitats bancàries andorranes realitzin un «treball exhaustiu» per determinar criteris clars de classificació en funció del risc que siguin homogenis i objectius. En la mateixa línia, s’han de prendre les mesures necessàries per assegurar que les modificacions del nivell de risc dels clients no es puguin realitzar sense justificació.
Altres accions de millora
Pel que fa als sistemes de control, l’organisme recomana als bancs conèixer en profunditat les seves eines i controls, així com la seva finalitat, ja que això suposarà una major eficiència en els sistemes d’alertes. També cal que es revisi la parametitrització i els criteris vinculats als controls generals de finançament del terrorisme o la gestió i efectivitat de sistemes d’alertes, que inclou l’obtenció d’informació i/o documentació que expliqui la coherència entre l’operació sospitosa i el coneixement global del client. En aquest apartat, també es suggereix la justificació documental de les anàlisis realitzades vinculades als sistemes de control, la disponibilitat de les llistes de sancions i l’aplicació dels controls sobre comptes numerats.
Quant als controls específics de transferències de fons, la Uifand encomana implementar un procediment que permeti tenir constància de totes les operacions que passen pel sistema de contrast contra llistes i el resultat dels controls efectuats. Disposar d’una mesura que comprovi les llistes de sancions prèviament a l’emissió o a l’abonament de la transferència o d’un sistema formar de «llistes blanques» –llistes internes en què hi ha noms de clients que coincideixen amb altres llistes de sancions– són altres de les recomanacions més importants.
Les organitzacions sense ànim de lucre (OSAL) també van rebre l’alerta de revisar el procediment establert per identificar les seves relacions de negocis amb la Uifand. Així, l’organisme recorda que aquestes empreses poden ser sospitoses no tant per la seva activitat, sinó per la seva capacitat de captar fons públic i totalment anònim. Per això, la justificació del risc alt de les OSAL ha de raure d’acord a una anàlisi que tingui en compte factors com ara la seva tipologia, l’àmbit d’actuació, el volum de fons gestionat o les seves activitats.
Mesures restrictives
Amb tot, la Uifand va afirmar que cal tenir present les diferències entre l’objectiu de les verificacions a la llista consolidada del Consell de Seguretat de l’ONU i la detecció d’activitats de finançament de terrorisme. Així doncs, si d’una consulta a aquesta llista s’obté un resultat positiu, «aquest fet no és constitutiu de sospita, sinó de certesa» i es requereix l’aplicació immediata de mesures restrictives.