Una setmana d’excavació va ser suficient per confirmar la presència d’una de les portes de la muralla de la ciutat romana d’Isona, al Pallars Jussà. La troballa està en «bon estat de conservació en un extens tram», segons la directora de l’excavació, Cristina Belmonte. La construcció data del segle I aC. i converteix la muralla d’Isona en la més gran de Ponent, tant en extensió com en altura, segons Ignasi Garcès, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Els arqueòlegs també van descobrir la presència de nombroses construccions d’habitatges com estances o clavegueram de l’època altimperial (segles I-II dC) que són el resultat de l’ampliació fora muralla de la ciutat.

Belmonte va explicar que han trobat ceràmica ibèrica en aquesta mateixa zona fet que fa pensar en un assentament iber sota la ciutat romana, segons va informar l’ACN. Aquesta excavació s’emmarca en el projecte ‘Dinàmiques de la ciutat i del territori d’Aeso en època ibèrica i romana’.

Garcés, investigador principal del projecte, va destacar la «sort» que té Isona de tenir «un jaciment extraordinari» d’una ocupació ibèrica, l’antiga ciutat d’Aeso, al damunt una ciutat romana que experimenta un creixement urbanístic fora muralla durant els segles I-II dC. La campanya d’aquest octubre així ho han pogut corroborar.

Aquesta troballa aportarà «el coneixement d’una ciutat romana als peus dels Pirineus i el seu entorn que fins ara no havia estat estudiada» segons Garcés. Aquest farà que els pròxims anys atregui investigadors nacionals i estrangers, segons d’investigador.