PUBLICITAT

Europa, al rescat de Bellver de Cerdanya

Una iniciativa europea permet plantar més de dos mil arbres a la zona

Per El Periòdic

El responsable del projecte Life Alnus, Josep Fabra.
El responsable del projecte Life Alnus, Josep Fabra. | ACN

El projecte europeu Life Alnus, finançat en un 75 per cent per fons comunitaris, ha fet possible que l’entorn de les Basses de Gallissà, a Bellver de Cerdanya, recuperi les condicions ecològiques que tenia a mitjans del segle XX, abans que l’activitat humana el degradés. L’objectiu és restituir el bosc de ribera que hi havia en aquesta zona, a tocar del riu Segre, per demostrar els seus beneficis per mitigar els efectes de les crescudes fluvials. 


Segons Ràdio Seu, es van plantar 2.250 arbres i es van eliminar gairebé un centenar de metres de llargada d’un mur de terra artificial que separava la llera de la resta de l’entorn, a més d’afavorir la circulació de l’aigua entre les diverses basses. El responsable del projecte Life Alnus per part de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Josep Fabra, explicava que l’amplitud que té la vall de la Cerdanya contribueix al fet que el bosc de ribera s’estengui més enllà de les zones properes al curs del riu. «Aquest fet ajuda a dipositar part dels sediments que arrossega l’aigua i, en cas de crescudes, esmorteeix els efectes negatius que pot ocasionar més avall», remarcava. Per tot plegat, en reivindicava la seva recuperació, «tenint en compte que es viu una situació de regressió a causa de l’ús que s’ha fet de la terra en els darrers anys».


L’actuació que es va fer a les Basses de Gallissà, a Bellver de Cerdanya, és una prova pilot a partir de la qual es vol definir un model a seguir en altres zones de la Mediterrània. En aquest cas, a banda de plantar-hi verns, salzes i freixes,es van retirar 280 metres cúbics de terra d’una mota, un mur artificial, que hi havia al costat del riu Segre en aquest punt. 
A banda d’aquests treballs, s’està enllestint una altra intervenció en un entorn a tocar del riu Besòs, al Vallès Occidental, i també es preveu començar pròximament al Ter, en un punt situat entre les comarques del Ripollès i Osona. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT