PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El GPS és favorable a regular el matrimoni com al codi espanyol

Socialdemòcrates i demòcrates ja han reprès els contactes per acordar la forma d’esmenar el text

Per Lídia López

es socialdemòcrates Susanna Vela i Judith Salazar, en un instant de la roda de premsa d’ahir.
es socialdemòcrates Susanna Vela i Judith Salazar, en un instant de la roda de premsa d’ahir. | L.L.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) no vol perdre el temps, i malgrat que les festes nadalenques estiguin a tocar, ja han reprès els contactes amb Demòcrates per tal de corregir la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, també anomenada codi de família, després que el Tribunal Constitucional els donés la raó i declarés inconstitucional la distinció entre matrimoni canònic i casament civil recollida en l’article 77 del text legal. I el model que, a hores d’ara, agrada més als socialdemòcrates és el Codi Civil espanyol, que un cop van haver aprovat el matrimoni homosexual, va corregir la seva llei que regula les unions entre persones, indicant que «el matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan ambdós contraents siguin del mateix o diferent sexe». Així ho van posar de manifest les dues conselleres generals del GPS Susanna Vela i Judith Salazar, que van refermar la satisfacció socialdemòcrata pel resultat del recurs presentat pel grup.

«Aquesta sentència declara inconstitucional anomenar diferent el que és igual: el matrimoni», va remarcar Vela, que va celebrar que «és una fita històrica en l’evolució dels drets i que repara un greuge». En definitiva, va assegurar que «estem satisfets de la sentència i pel gir que representa a la institució del matrimoni». En la mateixa línia, Salazar va exposar que «ras i curt, el que diu el Tribunal Constitucional és que és la mateixa institució jurídica, que és el que plantejàvem al recurs», insistint en el fet que «la institució jurídica civil ha de ser una, malgrat que s’hi pugui accedir per diferents vies». Així, la socialdemòcrata va incidir que «el que ens ve a dir la sentència és que, des del punt de vista legislatiu i de l’ordenament jurídic, no podem triar una fórmula que indiqui ni la confessió religiosa ni l’orientació sexual, perquè s’estarien contravenint els articles 11, 6 i 14 de la Constitució». 

D’aquesta manera, socialdemòcrates i demòcrates, els grups que van liderar l’elaboració de la llei, ja han tingut els primers acostaments per mirar d’adaptar el codi de família a la sentència del TC, a la vegada que volen mantenir informat el Grup Parlamentari de Terceravia pel fet que «no tindrem celeritat sense el seu consens». «Les converses són ràpides perquè tots tenim la consciència que això ho hauríem de resoldre com més aviat millor», va reconèixer Salazar, que va remarcar la voluntat dels implicats de «trobar les solucions per estar el mínim temps possible en una situació de llacuna jurídica». En canvi, pel que fa al Grup Parlamentari Independent (GPI), les socialdemòcrates es van mostrar sorpreses per les seves manifestacions a posteriori de la publicació del veredicte del TC, celebrant que es tombés un dels articles votats a favor pel mateix grup en seu parlamentària. «No ho entenem gaire. Si tant estan per denunciar la discriminació, haurien pogut aprovar les esmenes», va apuntar Vela, que va retreure al GPI que «les coses es demostren actuant, no només amb discursos ensucrats i piulades».

En darrera instància, i preguntades sobre les possibles pressions per part de l’Església, les socialdemòcrates van defensar que «qui té la competència per regular l’ordre jurídic és el Consell General, per la representació que ens delega la sobirania popular», i van afegir que, de cara a possibles futurs debats com el de la despenalització de l’avortament, qui ho haurà de portar al Consell són els consellers sota la petició del poble andorrà, i qui ha de dir si encaixa o no a la Constitució és el TC.

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va indicar que «estem, evidentment, conformes amb la igualtat de tots i cada un dels ciutadans», i va reivindicar que «qui promou aquest codi de persona i de la família, és precisament el Grup Parlamentari Demòcrata». 

PUBLICITAT
PUBLICITAT