L’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, fa balanç del 2022, un any que va començar marcat encara per la pandèmia del coronavirus i l’esclat d’una guerra a les portes d’Europa i que ha acabat amb la recuperació absoluta de la normalitat, amb la problemàtica de l’habitatge ben viva a banda i banda de la frontera i sense candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu. De cara al futur, a més dels projectes propis de l’ajuntament, demana millorar les connexions a tota la regió mitjançant el ferrocarril i que l’aeroport continuï creixent «amb cap» i de manera proporcionada.

–Quin balanç fa de tot el viscut el 2022 a la Seu d’Urgell?
–Ha estat un any complex, perquè el vam començar amb una forta incidència de la covid-19, que vam enllaçar en molt poc temps amb les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna i la gestió que va suposar de les persones refugiades. Encadenar dues crisis seguides tan greus, sumades a un canvi climàtic que cada vegada és més candent, no ha estat una tasca senzilla de manegar des de l’Administració.

–Comentava la gestió dels refugiats ucraïnesos. Quin paper hi ha jugat la Seu?
–Vam acollir una quarantena de refugiats, dels quals ara en queden poc més de 20 a la ciutat. Els vam allotjar en un alberg i els vam ajudar en tots els tràmits administratius i l’escolarització dels infants. Ha estat una gran feina, però no ha suposat un gran trasbals per a l’ajuntament en comparació amb el que ells pateixen.

–Un dels principals problemes que es desprenen d’Andorra a la Seu és l’habitatge. Com els afecta?
–El fet que els preus del mercat de l’habitatge a Andorra siguin elevadíssims ens repercuteix directament, perquè hi ha molta gent que decideix treballar a Andorra, però viure a la Seu. El problema és que aquí tampoc hi ha prou habitatge i el poc que hi ha, a conseqüència de la situació a Andorra, s’encareix constantment. Des de l’ajuntament, durant tota la legislatura, hem impulsat polítiques d’habitatge; actualment estem gestionant una vintena de pisos i a final de mandat esperem tenir-ne més de 30, per tant, l’habitatge social és una de les nostres prioritats, si bé he d’admetre que no disposem de lloguer a preu assequible. A més, un altre punt amb el qual ens hem trobat són les okupacions il·legals, i no per part de famílies desnonades sense recursos, sinó per part de persones que decideixen okupar sense justificacions i generant problemes de convivència i aldarulls.

–Aleshores, han notat un augment del nombre de transfronterers?
–Sí. Ja des de l’inici de la crisi sanitària vam començar a notar un augment en el padró i durant tot aquest temps s’ha mantingut i preveiem que continuï així, perquè la de l’habitatge no és una solució ràpida.

–I la Seu es beneficia de l’augment del cost de la vida a Andorra? Cada vegada hi ha més andorrans que decideixen passar la frontera per, per exemple, anar al supermercat?
–La comunicació i relació entre Andorra i la Seu és molt estreta des de, com a mínim, que jo tinc ús de raó. Tradicionalment, hem rebut molts andorrans que venen a comprar a la ciutat perquè busquen productes diferents i, a més, perquè es poden beneficiar del tax free en molts establiments, fet que els afavoreix enormement i a nosaltres ja ens està bé. Però també hi ha molta gent de la Seu que va a comprar a Andorra; els efectes positius són per a ambdues bandes.

–Quina opinió li mereix la connexió ferroviària d’Andorra i la Seu amb Barcelona?
–Actualment, la Generalitat de Catalunya està duent a terme un estudi de viabilitat per millorar la línia ferroviària de Puigcerdà i fer-la arribar al Principat. Tot el que sigui millorar les connexions amb el Pirineu crec que és molt bo, i més en aquest cas, que estem parlant d’un transport sostenible i que estic convençut que ajudaria a descongestionar el trànsit per carretera a la Nacional C-45 i a l’interior d’Andorra. Amb tot el respecte a les inversions que Andorra consideri prioritàries, aquesta concretament, qui se la planteja és el govern català i des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell donem tot el suport a l’estudi, però fins que no tinguem els resultats definitius, i veiem si és o no és possible, no ens podrem posicionar.

–Quina valoració fa del funcionament de l’aeroport?
–Molt bona. El més important és que tots els passos que es vagin fent siguin tan sòlids com els que s’han fet fins ara. Tenim una infraestructura proporcionada que volem que s’utilitzi al màxim de totes les seves possibilitats, perquè ens situa al mapa del món i, amb la bona acceptació dels vols regulars i la seva alta ocupació, ens ha permès ampliar l’activitat, més enllà dels avions lleugers i els helicòpters.

–S’haurien d’ampliar les línies aèries?
–Si es fa amb cap, sí. Perquè l’important és que cada vol que hi hagi sigui rendible i no suposi cap llosa per a les administracions públiques. El que no té sentit és que hi hagi aeroports que no es fan servir.

–Tenen algun estudi sobre si aquests passatgers es queden a la Seu o van, majoritàriament a Andorra, o a altres regions?
–No tenim cap estudi, però òbviament el pol d’atracció principal és Andorra. Tot i això, n’hi ha que es queden a l’Alt Urgell o la Cerdanya i, d’una manera o altra, es genera un impacte econòmic que ens beneficia a tots. 

–La covid va posar al centre del debat la relació transfronterera. Quins projectes tenen entre mans actualment?
–En aquests moments estem estudiant diferents projectes que es puguin presentar en relació amb els Poctefa, la col·laboració transfronterera entre Espanya, Andorra i França que pretén reforçar la integració econòmica i social de la zona, i que són beneficiosos per a tot el territori, perquè el que és bo per a uns és bo per als altres.

–Després de tot l’enrenou que va haver-hi amb els Jocs Olímpics d’Hivern, com valora que finalment no es presentés cap candidatura?
–Va ser una llàstima que la candidatura no es presentés pel boicot polític que va fer l’Aragó. Si no s’hagués pogut presentar per motius tècnics o perquè en la consulta popular la gent hi hagués votat en contra, ho hauria entès, però per una qüestió política... És una oportunitat perduda. Tot i que els Jocs Olímpics no són la solució als problemes que té el Pirineu, tampoc són els culpables de tot el que se’ls atribueix i crec que una candidatura ben plantejada, ens hauria permès posicionar-nos en el món i impulsar els esports d’hivern que tenim a la regió. No és comparable, però tots sabem què van suposar els Jocs de Barcelona 92 per a la ciutat i també per a la Seu.

–Va ser un error no comptar amb Andorra?
–Jo crec que sí. Si es fan uns Jocs Olímpics al Pirineu, s’ha de comptar amb tot el Pirineu, incloent-hi Andorra, que a més té moltes coses a aportar. Crec que la candidatura ideal seria la catalana, amb Andorra, una part del Pirineu francès i alguna prova esporàdica a l’estranger per no haver de construir infraestructures que després no siguin amortitzables.

–Quin propòsit es marca per als cinc mesos que li queden de legislatura?
–Molts, però no sé si tindré temps de fer-los tots! Tenim molts projectes per endavant necessaris i il·lusionants com el nou hospital, la construcció del centre residencial per a la gent gran, la millora de les instal·lacions esportives o l’escola d’adults. De bons propòsits en tenim molts, però potser ens faltarà temps per a poder-los executar. En qualsevol cas, continuarem treballant per millorar el futur de la Seu d’Urgell i dels seus ciutadans.