Cap a una Europa sense morositat
A la vasta xarxa comercial de la Unió Europa, on cada segon s’intercanvien més de 500 factures, la morositat s’ha convertit en un llast que amenaça la salut financera de les empreses, especialment les petites i mitjanes (pimes). Aquest problema, arrelat en desequilibris de poder i pràctiques financeres qüestionables, ha portat a la proposta per part de la Comissió Europea, d’un nou Reglament del Parlament Europeu i del Consell que busca establir mesures efectives de lluita contra la morositat en operacions comercials.
Segons un document de treball dels serveis de la Comissió Europea que acompanya al document de Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell, amb més de 18.000 milions de factures intercanviades anualment, la morositat en operacions comercials es presenta com un desafiament significatiu a la UE. Aproximadament el 50% d’aquestes factures es paguen amb retard, generant una cascada de conseqüències perjudicials per a la liquiditat, la previsibilitat dels fluxos de tresoreria i l’accés al finançament extern de les empreses. La morositat no només afecta a la productivitat i competitivitat, sinó que també es tradueix en acomiadaments i fallides, tenint un impacte negatiu en l’estabilitat econòmica i social. Les cadenes de subministrament també pateixen les seqüeles de la morositat, ja que els retards en els pagament acostumen a repercutir en els proveïdors. Les pimes, en particular, es veuen greument afectades degut a la seva dependència de fluxos d’efectiu previsibles. Sectors com la construcció es troben entre els més vulnerables, destacant la necessitat urgent d’abordar aquest problema sistèmic. La causa fonamental de la morositat radica en el desequilibri de poder entre petits proveïdors i grans clients,on el pagament amb retard es converteix en una manera atractiva de finançament a cost zero per al deutor. Factors com la insuficiència de mesures preventives, la inadequació de mesures dissuasiu i la manca de mecanismes d’execució i recurs contribueixen a la persistència d’aquest problema al llarg de les dècades.
Davant aquest escenari, la proposta del Reglament Europeu busca abordar de manera integral la morositat en operacions comercials, establint objectius generals i específics per a enfortir la competitivitat i el creixement de les empreses, amb un enfocament especial en la protecció de les pimes. Els objectius generals inclouen millorar la disciplina de pagament dels poders públics, grans empreses i pimes, així com promoure el pagament just i puntual en les operacions comercials. A nivell específic, es busca evitar la morositat, facilitar la puntualitat dels pagaments i capacitar a les empreses per a garantir una major equitat en les transaccions comercials. La iniciativa revisa la legislació vigent de la UE (Directiva 2011/7/UE) i proposa mesures més estrictes per a abordar les deficiències identificades al llarg dels anys.
Segons un document de treball dels serveis de la Comissió Europea, es presenten tres opcions estratègiques per a abordar la morositat en operacions comercials: evitar la morositat, facilitar la puntualitat dels pagaments i reforçar els mecanismes de recurs. Cada opció aborda aspectes clau del problema, i l’avaluació d’impacte conclou que l’opció preferida és una combinació de mesures de les tres estratègies. Seguidament comentarem amb més detall cadascuna d’aquestes opcions estratègiques. La primera opció d’evitar la morositat se centra en evitar la morositat garantint condicions de pagament justes. Això implica establir terminis màxims de pagament i procediments de verificació del compliment de requisits contractuals. A més, s’incorporen disposicions per a proporcionar formació a les pimes en gestió de crèdits i cultura financera. La segona opció de facilitar la puntualitat dels pagaments s’enfoca en fer front a la morositat enfortint l’aplicació de normes i garantint el compliment dels terminis de pagament. Es milloren els elements dissuasoris de la directiva actual, com els interessos de demora i la compensació a preu fet, fent-los obligatoris per a assegurar una major eficàcia. L’execució forçosa, clau per a abordar la morositat, es contempla mitjançant l’atribució de competències a un organisme nacional d’execució. I la tercera opció de reforçar els mecanismes de recurs promou l’equitat i la disponibilitat de mecanismes de recurs eficaços en cas d’incompliment de condicions de pagament. Els Estats membres de la UE es veuran obligats a establir eines de mediació accessibles per a les pimes i abordar clàusules i pràctiques contractuals abusives a través de la seva legislació nacional.
Ara bé, l’opció preferida consisteix en un enfocament integral i que és una combinació de mesures de les tres estratègies. El paquet preferit inclou els següents punts: primer, la limitació a 30 dies dels terminis de pagament en operacions entre empreses; segon, un procediment de verificació o acceptació limitat a 30 dies (sense excepció); tercer, la facilitació de formació en gestió de crèdits i cultura financera per a pimes; quart, els interessos de demora automàtics i aclariment del dia de venciment; cinquè, la compensació a preu fet augmentada a 50 euros per a reflectir la inflació; sisè, la designació d’organismes nacionals per a fer complir la llei, investigar i sancionar; setè, la verificació de pagaments a subcontractistes en contractes públics d’obres; vuitè, la creació d’un sistema nacional de mediació; novè, abordar clàusules i pràctiques contractuals abusives a través de la legislació nacional. Aquest enfocament integral es presenta com l’estratègia més eficaç i eficient per a abordar la morositat en operacions comercials a la UE.
En l’àmbit global, la implantació de les mesures previstes en el futur Reglament de lluita contra la morositat de les operacions comercials tindrà conseqüències beneficioses per a les empreses. La reducció dels terminis de pagament, estimada en un 35%, alliberarà tresoreria i millorarà la previsibilitat dels pagaments. Els operadors més petits del mercat tindran menys probabilitats d’enfrontar-se a condicions de pagament abusives, i disposaran de vies de recurs eficaces en cas de demora en els pagaments. Es reduiran considerablement els costos de perseguir als deutors. L’establiment de mediació permetria a les empreses estalviar 27 milions d’euros a l’any en causes judicials que es podrien evitar. Aquesta iniciativa també augmenta l’equitat en les relacions comercials. Així mateix, els poders públics es beneficien dels sistemes de mediació, tant directament, si desitgen resoldre un litigui amb un proveïdor, com indirectament, en reduir la càrrega que pesa sobre el sistema judicial. En general, això es tradueix en una reducció de la morositat, el que significa menys fallides i costos associats per a l’erari públic.
Val la pena dir que les mesures previstes en el futur Reglament de lluita contra la morositat beneficiaran a les pimes, si bé s’espera que les microempreses i empresaris autònoms, que estan més exposats al problema de la morositat B2B, sortiran més beneficiats. Des del punt de vista del creditor, la morositat impedeix que les empreses creixin, i les obliga a malgastar recursos: de mitjana, entre el 5 i el 10% del treball administratius total es dedica a perseguir deutors. Es traca d’un temps que les pimes podrien haver utilitzat de manera més productiva, per exemple, per a rebre formació o buscar noves oportunitats de negoci.
Des del costat del deutor, quant major sigui l’empresa, més probable és que pagui amb demora. De mitjana, s’espera que al voltant del 41% de les pimes es beneficiïn de la limitació a 30 dies dels terminis de pagament. S’esperen efectes més amplis per a les microempreses (50%), mentre que la limitació del procediment de verificació a 30 dies podria beneficiar a fins el 66% de les pimes. L’obligatorietat del pagament d’interessos i taxes de compensació millorarà la situació actual, en la qual el 81% de les pimes i el 93% de les microempreses mai reben tal compensació. Unes normes d’execució més estrictes milloraran el comportament en matèria de pagaments. Les mesures de suport als subcontractistes en els contractes públics d’obres tindran un efecte positiu en les pimes (de mitjana, el 80% del valor d’un gran projecte de construcció es subcontracta a pimes). Els sistemes nacionals de mediació suposaran beneficis monetaris per a les empreses que actualment depenen de litigis judicials i una resolució més ràpida dels litigis per a aquelles empreses que actualment eviten acudir als tribunals per a recuperar els deutes impagats.
S’espera que l’efecte de l’opció preferida sobre la competitivitat en termes de preus i costos i innovació sigui positiu. Amb un augment dels fluxos d’efectiu agregats en l’economia, les empreses disposen de més liquiditat per a invertir en innovació o repercutir les reduccions de costos als consumidors. La redistribució de la liquiditat en l’economia és més justa perquè cada empresa paga per la liquiditat que necessita i utilitza. Les condicions per a fer negocis serien més previsibles, el que donaria lloc a un entorn empresarial més favorable.