Desafecció política, l’oportunisme i la gelosia política
En un context on la desafecció cap a la política s’accentua, la necessitat d’una classe política madura i centrada en les veritables preocupacions dels ciutadans, incloent-hi la crisi de l’habitatge, és cada vegada més apressant. L’oportunisme i la gelosia política han eclipsat massa temps l’interès general, deixant la població desencantada i desconnectada.
L’oportunisme polític, caracteritzat per decisions motivades per guanys personals per la fam de cadira o del rèdit polític més que pel bé comú, ha minat la confiança dels ciutadans envers els seus representants. Els electors reclamen ara una classe política que actuï amb integritat i responsabilitat, posant l’interès públic per damunt de les agendes personals o rèdit polític. Cal que cada acció proposada pels grups parlamentaris a nivell de la llei de pressupost de l’Estat estigui avaluada i xifrada. Pensem que no és responsable per part de l’oposició proposar accions polítiques sense xifrar-ne el cost o posar una partida igual a zero en el pressupost quan sabem perfectament que aquestes accions tindrien repercussions en les finances públiques. No es pot fer com una mena de carta als Reis sense considerar d’on es treuen els diners per tirar endavant el projecte o l’acció proposada només per guanyar electors. La diferència entre una persona d’estat i un polític és que la primera mira per les generacions futures i la segona actua només de cara a les pròximes eleccions.
La gelosia política, d’altra banda, es manifesta en rivalitats amb el fet de posar-se la medalla amb la feina dels altres i lluites de poder dins les mateixes institucions, obstaculitzant la capacitat dels polítics de col·laborar eficaçment per resoldre els problemes que preocupen la població. Els ciutadans aspiren a una política alliberada d’aquestes disputes internes, centrada en la cooperació i la recerca de solucions pragmàtiques i xifrades com proposa Andorra Endavant. Des del nostre punt de vista, en política fa falta més accions, més pragmatisme i menys paraules.
Per restaurar la confiança perduda, és imperatiu que la classe política es centri en les veritables problemàtiques dels ciutadans, entre les quals la crisi de l’habitatge ocupa un lloc rellevant. Són necessàries mesures concretes i polítiques innovadores per garantir un accés assequible a l’habitatge, un dret fonamental que molts ciutadans veuen compromès.
Abordant de manera proactiva la crisi de l’habitatge, els polítics poden demostrar el seu compromís amb el benestar dels ciutadans. Això implica establir polítiques d’habitatge inclusives, fomentar el desenvolupament d’habitatges assequibles i sostenibles, i abordar els problemes estructurals que alimenten aquesta crisi.
També és essencial fomentar una transparència dins les institucions polítiques pel que fa a les iniciatives preses per resoldre la crisi de l’habitatge. Els ciutadans tenen el dret de saber com els seus representants aborden aquest gran desafiament i assegurar-se que les solucions proposades estiguin realment enfocades en l’interès col·lectiu.
Per acabar la desafecció cap a la política pot ser invertida per una classe política madura, centrada en les necessitats dels ciutadans, incloent-hi la crisi de l’habitatge, i decidida a eliminar l’oportunisme i la gelosia política. Els electors aspiren a una governança centrada en la integritat, la col·laboració i solucions pràctiques, especialment per superar la crisi de l’habitatge i garantir un futur més estable i equitatiu per a tots.