Eusebi Nomen

Totes les forces parlamentàries estan d’acord que el procediment legislatiu per condonar el deute de les pensions d’invalidesa seria un escàndol que mereix la constitució d’una comissió d’investigació.

Està molt bé que la comissió del Consell General investigui què va passar a la CASS. Que determini per què els sistemes de control, les auditories, la feina de les diferents representacions que conformen els òrgans de control de la CASS no van identificar els errors en les pensions. O, si els van identificar, per què van deixar que el problema es fes gros, com massa sovint passa a la CASS.

Però, em sembla que hi ha una qüestió molt més important que ha d’investigar el Consell General com a institució. Em sembla que el problema essencial a investigar és si Xavier Espot va enganyar, o no va enganyar, al grup parlamentari de la majoria el 23 de gener 2024. Els grups de la majoria parlamentària reconeixen que Espot –sense que el Consell General ho demanés– es va personar davant del grup parlamentari el 23 de gener per convèncer al legislatiu que havien de modificar la llei del pressupost afegint una condonació del deute de les pensions d’invalidesa pagades indegudament.

Entenc que si el cap de Govern, com a institució, exposa quelcom als grups parlamentaris, ningú posi en dubte la veritat d’allò que diu el cap de Govern. Però els fets indiquen que el cap de l’Executiu, i parlo de la institució i no de la persona, hauria ocultat informació rellevant o hauria ocultat la veritat als grups parlamentaris de la majoria. Per tant, en l’afer de les pensions d’invalidesa, el que hem de qüestionar, en primer lloc, seria la credibilitat del cap de Govern. Si Xavier Espot no hagués anat el 23 de gener al grup parlamentari a demanar la condonació del deute de les pensions, si no hagués aportat una informació –que avui tothom considera, com a mínim, parcial o incompleta– no s’hagués produït l’escàndol de la condonació del deute de les pensions pagades indegudament.

Per tant, l’origen del pagament indegut del deute està a la CASS i s’ha d’investigar. Però l’origen de la condonació d’aquest deute està en una iniciativa personal del cap de Govern que també s’ha d’investigar per determinar la credibilitat de les paraules del cap de Govern.

A més, resultaria que en paral·lel, Jordi Cinca també es va personar al Consell General i, parlant a la comissió legislativa per a la sostenibilitat de les pensions no hauria considerat necessari explicar als consellers generals l’impacte que la condonació tindria en la sostenibilitat de les pensions.

La qüestió essencial és si estem, o no estem, davant d’un modus operandi de Xavier Espot i de Jordi Cinca d’aportar una determinada informació –que avui tothom considera com a mínim incomplerta– per induir al Consell General a votar de pressa i corrent una llei que, amb la informació completa i veraç a la mà es tramitaria diferentment. De fet, aquest modus operandi de la pressa i de la informació, com a mínim, incomplerta, recorda massa a la manera com van actuar les mateixes persones en altres casos i, en especial, en el cas de la llei de BPA que cada dia esdevé més clar que hauria format part d’una maniobra farcida d’abusos de poder o de clavegueres d’Estat.

Em sembla imprescindible que la comissió d’investigació aclareixi el paper de Xavier Espot el dia 23 de gener, per determinar la seva credibilitat davant del Consell General i determinar com cal actuar davant de la seva paraula. Una qüestió de credibilitat del cap de Govern, com a institució, que esdevé crítica davant de les pròximes actuacions que Govern tindrà enfront del Consell General en relació amb l’Acord d’associació.