Carine Montaner Líder d'Andorra Endavant

Com a família monoparental i mare de dos fills, la vida em va portar per camins inesperats, entrelligant la meva existència amb els destins d’Andorra. He après, al llarg d’aquests anys, que la resiliència és una de les millors eines que es poden tenir en la caixa de la vida, una força interior que ens empeny a superar els obstacles més grans.

Quan vaig decidir entrar en el món de la política, ho vaig fer amb la convicció que podria contribuir a un canvi positiu, aspirant a millorar la vida dels altres. Durant gairebé una dècada, he dedicat la meva energia i el meu compromís al servei del poble andorrà, lluitant per causes que considero fonamentals per al benestar de la comunitat. 

He intentat donar el millor de la meva persona durant aquests nou anys de servei al poble andorrà com a parlamentària ajudant a molta gent. He fet passar la llei de baixa al 100% pels donants d’òrgans en vida, la llei de la GESCO, he lluitat per les famílies del Cedre i he demanat responsabilitats, he lluitat pel tema Grifols, per la millora del sistema de salut i pel SAAS, per la regulació del Toluè i altres substàncies tòxiques, he defensat la imatge d’Andorra en l’escenari internacional per passar el missatge que Andorra no és un paradís fiscal i per moltes altres coses. He controlat l’acció de Govern de manera incansable, he aguantat sola al Consell General el menyspreu, els riures i les burles, la intolerància i el no respecte del meu posicionament divergent per defensar la llibertat de cadascú de vacunar-se o no.

He preguntat sobre la gestió de diners públics preocupada de la bona governança. Des del Grup parlamentari Andorra Endavant no parem de fer propostes constructives per l’habitatge, per la salut i pel propi funcionament del Consell General. Hem sacrificat el nostre pressupost parlamentari per contractar un dels més prestigiosos gabinets d’advocats especialista en temes europeus per tal de compartir a la població una visió neutral sobre l’Acord d’associació que s’ha negociat. Tot i tenir un posicionament en contra de l’Acord d’associació, amb la UE vam fer l’esforç financer d’encomanar un estudi d’impacte neutral sobre el tema que compartirem amb la ciutadania. 

Però mai no hauria imaginat que la meva determinació per la transparència, la responsabilitat i ètica em portaria a un laberint de persecució i adversitat política. L’acusació penal del Sr. Costa per revelació de secret quan l’objecte del «secret» eren els seus salaris públics pagats amb diners públics, és a dir, amb els diners de tots els ciutadans, la creixent pressió mediàtica han afectat els meus fills i els meus pares que es fan grans. Cada titulada, cada comentari anònim cruel i brut, va ser com un punyal directe al cor, provocant-los dolor. Però com diu la frase popular «el que no mata reforça» i el cos i la ment s’acaben acostumant en part. No som de pedra, som humans. És difícil entendre la ràbia i la maldat d’alguns. És difícil entendre la injustícia i que algú et vol arruïnar la vida. Però com deia l’emperador Marc Aureli: «Cal tenir la força d’acceptar el que no podem canviar, la valentia de canviar el que es pot canviar i la saviesa de distingir l’un de l’altre».

Massa joves els meus fills han vist com funciona el món, les injustícies, les manipulacions, les jugades polítiques brutes que intenten enfonsar-te i destruir-te amb el cicló de pressió política imparable. 

La incertesa del futur ens envolta com una boira densa amb l’espasa de Dàmocles a sobre del cap amb la demanda del fiscal i del Sr. Costa de dos anys de presó condicional, la inhabilitació de dos anys com a consellera general i el pagament de 85.000 euros al Sr. Costa cosa que ens obligaria a vendre casa nostra per pagar la indemnització. Però l’amor, la pau interior ens acompanyen en aquesta tempesta i sabem que passi el que passi cal perdonar, cal tenir fe en la vida i cal tornar a aixecar-se. El mèrit no és de no caure mai sinó d’aixecar-se sempre que caus. Sabem que a vegades passen coses dolentes per una cosa millor després de la travessa del desert.

Mentre em batallava contra vents i marees, em vaig adonar que no només lluitava per la meva pròpia innocència, sinó per la integritat de la meva família, pels meus companys de partit que m’han fet confiança i per la justícia per a tots els ciutadans. La meva batalla no és només la meva, és la dels ciutadans per la democràcia, per la transparència, i per la bona gestió dels diners públics.

Com a mare, vull ensenyar als meus fills que la veritat i la justícia són valors pels quals sempre val la pena lluitar. Encara que el camí sigui fosc i incert, no perdrem mai l’esperança. La meva batalla no és només la meva; és la batalla de tots els que somien amb un món més just.
Continuaré lluitant, no només per la meva innocència, sinó per un futur en què la justícia i la dignitat humana siguin els pilars fonamentals de la nostra societat. És aquesta la promesa que faig als meus fills i a tots els ciutadans d’Andorra.