Natalia Mena

El Govern ha iniciat la seva campanya per explicar a la ciutadania tots els ets i uts respecte al tema estrella d'aquesta legislatura, el famós Acord d'associació, que ja fa temps que ens ocupa i se'n parla, però que ara s'està acostant l'hora de la veritat per afrontar el referèndum vers aquesta qüestió i una derrota en aquest sentit suposaria una garrotada monumental, per un Executiu que ha defensat amb dents i ungles o a peu i cavall, si ho preferiu, que aquest tractat és el millor que li pot passar a Andorra, si vol continuar amb el seu creixement i prosperitat. El problema és que aquesta obertura, no està essent massa ben rebuda per una societat, que està acostumada a mantenir un perfil baix i que ha anat fent la seva, sense massa supervisions o controls, sabent nadar i guardar la roba, pel que no acaba d'entendre l'inquietant viratge cap a la necessitat imperiosa d'haver d'estrènyer més llaços amb Europa, que els estrictament imprescindibles, per poder continuar funcionant, sense que les relacions de veïnatge hagin de marcar les pautes d'actuació del microestat, però ja sabeu que això de la geopolítica és el que té o passes per l'anella o al final t'acaben fent la vida impossible i aquesta correlació de forces és molt complicada d'equilibrar, tenint en compte que el Principat és un territori molt petit, que pinta el que pinta. Davant aquest panorama els dirigents s'han posat mans a l'obra, per informar a la població de tots els beneficis que s'obtindran amb aquest pacte. De manera que ha començat el compte enrere amb tota una sèrie d'esmorzars il·lustratius, presentacions expositives i fins i tot xerrades a les escoles, per alliçonar els futurs votants, que han estat la gota que ha fet vessar el got, provocant l'enuig de molts pares, que han vist en aquesta estratègia una maniobra d'adoctrinament, amb l'objectiu d'influir descaradament en el posicionament dels joves respecte a aquest assumpte, en un intent pervers d'utilitzar el sistema educatiu per a fins polítics, que no són ni molt menys els que corresponen als centres formatius. Per tant, la polèmica està novament servida, ja que la pregunta que molts es plantegen vers aquest a fer, és si s'està fent pedagogia o alliçonament, per obtenir uns resultats favorables, en un intent desesperat de canviar un corrent d'opinió, que està mostrant moltes reticències i dubtes, al voltant d'una proposta que no acaba de convèncer, en comptes de deixar que la gent lliurement, recorri a informar-se així com assabentar-se dels pros i contres que té aquesta aliança, per l'esdevenir del país.