Un crit silenciós que clama ajuda
Us imagineu un atacant que pot actuar en qualsevol moment, des de qualsevol lloc?
El ciberassetjament és una ombra fosca en un món on la connectivitat és incessant. No és només un fenomen digital; és una forma de violència que assetja constantment les víctimes.
L’ús insegur, precoç i sense supervisió de les noves tecnologies per part dels infants i dels joves han augmentat el nombre de víctimes així com la intensitat de l’assetjament. Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria han esdevingut camps de batalla per a l’autoestima i la salut mental de moltes persones a causa de la facilitat amb què es pot causar dany psicològic.
L’assetjament, molt sovint, és de caràcter anònim fent difícil la identificació de l’agressor. Les víctimes generalment tenen vergonya d’explicar-ho o bé temen agreujar la situació. En poques ocasions, els espectadors, que viuen el patiment de víctima, es manifesten. Un crit silenciós que clama ajuda i que sovint no rep resposta.
La prevenció i l’educació són essencials davant d’aquest fenomen. La ignorància no ens pot cegar davant la importància de protegir els nostres joves en espais digitals. Tots -pares, escoles i institucions- tenim la responsabilitat de lluitar contra aquesta forma de violència. Només mitjançant la sensibilització, l’educació i el suport continu podem aspirar a un entorn digital més segur.
Cap tipus de violència és acceptable.
Meritxell Queró
Delegada del Comitè Executiu de Concòrdia