Natalia Mena

En el món de l'esport rei s'ha instal·lat la cançoneta sobretot quan els resultats no acompanyen, que és un sector despietat, en el que tant entrenadors com jugadors, han de suportar estoicament tota una sèrie de pressions, ofenses, greuges i humiliacions, que segons els que les pateixen són molt complicades de portar, difícils de digerir i absolutament inacceptables o fins i tot injustes. Sincerament, quan escolto alguns parlars em fan mal les orelles, perquè persones que estan cobrant autèntiques milionades es queixin i es victimitzin d'aquesta manera, facin zero autocrítica i acudeixin a les rodes de premsa com si els culpables de tots els seus mals fóssim la premsa, els aficionats exigents, l'entorn que no ajuda, la manca de sort o una infinitat d'excuses a quina més original per no assumir responsabilitats, em sembla d'un desvergonyiment propi només d'aquells que estan acostumats a viure entre cotons, a què tothom els dori la píndola instaurats en un univers paral·lel, tan sols reservat pels astres de la pilota, en el que deïficats per les masses s'arriben a creure que la humanitat els deu acatament. Lluny de considerar-se uns privilegiats, deixen anar frases com "l'estrès que comporta està en un club gran és insuportable", en comptes de sentir-se afortunats per formar part d'una marca potent o "jo no veig que els cambrers els insultin quan fan la seva feina", si senyors aquest és el nivell, arriben a comparar-se amb un treballador que cobra 1200 euros, ja té delicte, i que a més segurament ha d'aguantar les impertinències de més d'un client, però algú els ha explicat aquests personatges que hi ha coses que van amb el sou, perquè personalment pels diners que cobren aquesta gent, deixo que em tirin fins i tot pedres, evidentment és una exageració, però ja m'enteneu, no estic defensant la mala educació ni els comportaments incívics, però carai estareu d'acord amb mi que un estadi de futbol, no és precisament un lloc on els individus van exhibir els seus modals, conductes decoroses i valors, ben el contrari més aviat aquest espectacle esportiu és el circ romà modern, en què la pleb es desfoga i exterioritza les seves passions més baixes, en un intent d'oblidar-se d'una existència molt més dura i feixuga de la que tenen els seus protagonistes. Precisament aquesta mateixa setmana el FC ha destituït Eder Sarabia i hem tornat a sentir en una compareixença molt emotiva, davant els mitjans de comunicació el cruel que és l'àmbit futbolístic i perdoneu, però se m'han tornat a posar els pèls de punta, perquè hi ha declaracions públiques que insulten la intel·ligència, està clar que un pot empatitzar amb algú que es queda sense feina, però els objectius fixats disten molt de ser els desitjats i davant aquest panorama s'ha pres la decisió que moltes empreses prenen cada dia sense tant de dramatisme i en les que els empleats cobren una ínfima part del que guanyen aquests ídols de l'esfèric, que marxen cap a casa amb les butxaques ben plenes, així que si us plau està molt bé ser sensibles i mostrar les emocions que es tinguin, no obstant una mica d'humilitat no estaria malament, perquè el compte de la llàstima no cal que els l'escenifiquin a so de trompetes, el coneixem sobradament, perquè ja ens agradaria a la resta d'insignificants criatures plorar les penes com les ploren ells.