Foto:

Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans la segona definició de caritat –la primera és la de virtut teologal– és «amor compassiu al proïsme». La paraula justícia té també diverses definicions començant per la de virtut moral i continuada entre altres «pel reconeixement dels drets socials dels individus atenent no solament a llur treball sinó també a llurs necessitats». Vàrem assistir el cap de setmana passat a un molt bon exemple de caritat i em refereixo a la gran col·lecta del Banc dels Aliments. Una vegada més a Catalunya hem demostrat la nostra solidaritat i molts ens hem tranquil·litzat la consciència participant en la recollida d'aliments, hem fet caritat compartint el molt o poc amb persones més necessitades que nosaltres. La meva felicitació a totes les institucions que ho han fet possible, així com també a tants voluntaris que hi han dedicat i hi dediquen part del seu temps Com a caritatius ens podem considerar força reeixits amb un notable alt. Ara bé, com ens podem qualificar com a justos? La nostra societat és justa? La resposta és no, no és gens justa doncs hi ha moltes persones que pateixen misèria i que no tenen un sostre on dormir. Aquí fem una valoració de molt deficient doncs la pobresa no s'atura, malgrat que el passat més de novembre ha disminuït l'atur; el rics de pobresa severa cada dia es més alt i ara que arriba el fred hi hem de sumar la pobresa energètica. Si ens preguntem perquè hem arribat a aquesta situació la resposta és clara i diàfana: No solament per la crisi econòmica sinó per una no correcta priorització, o sigui pel mal repartiment de la riquesa, i ens preguntem: per que aquest repartiment tant injust? Doncs perquè vivim en un sistema politic-ecònomic que protegeix més l'enriquiment d'uns quants que un repartiment equitatiu i que el que s'ha anomenat «la societat del benestar» avui no arriba a tothom. Resumint som caritatius però som injustos, la qüestió plantejada és: qui és que? Els caritatius som la gent del carrer, les persones anònimes i la injustícia en canvi ens ve donada per les estructures de govern, és a dir per les polítiques neoliberals que campen tranquil·lament entre els nostres dirigents polítics. A Catalunya és cert que es pateix un ofegament econòmic des del Govern central, però també és cert que no hi ha hagut una gestió correcta de com gastar els diners congelant les partides dedicades a pal·liar l'actual situació d'emergència social, només cal fer un cop d'ull a la presentació del Projecte de Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2015 que continuen marginant a les persones més necessitades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.