PUBLICITAT

Morir matant

RAFAEL TORRES
PERIODISTA

Periodic
Foto:

Es podria dir que el Govern del PP està decidit, políticament, a morir matant, és a dir, a deixar un rastre de terra cremada, de drets civils i jurídics destruïts, després de la seva infausta legislatura.

A menys d'un any del seu comiat, tan anhelat per les innombrables víctimes de la seva política antisocial, pretén donar una última clatellada als espanyols amb la seva Llei Mordassa i amb la seva reforma de la Llei d'enjudiciament criminal, instruments de repressió i desemparament que no semblen perseguir altra cosa que la «protecció» del Govern espanyol, d'aquesta penya desatentada i d'escassa ressonància emocional, davant la protesta ciutadana i l'acció de la Justícia, respectivament.

Des multar amb 30.000 euros a qui protesti al carrer o al que gravi en la mateixa les actuacions policials, fins punxar el telèfon de la gent, tot això sense la intervenció garantista d'un jutge, aquestes lleis que el PP vol treure de la màniga del seu braç de ferro contenen un ampli catàleg per consagrar la por i la desprotecció d'una ciutadania i una judicatura que sap adversa, ja que les sevícies que ambdues han rebut de la seva mà no són de les coses que susciten adhesió i afecte precisament. Partidari del caos, que no una altra cosa és l'ordre sense justícia, sense el seu concert, el Govern del PP aclapara en les seves raneres amb pretensions tan salvatges, tan antidemocràtiques, tan anticonstitucionals, com la de limitar el temps d'instrucció dels sumaris sense dotar dels suficients mitjans als jutges, com la de suprimir la paraula «imputat» perquè tants dels seus en casos de corrupció no ho semblin, o com que un polític d'un partit, el seu, el PP, intervingui sense el permís ni el control d'un jutge les comunicacions telefòniques privades de les persones.

Els que alguna vegada en el passat hem tingut punxat el telèfon, sabem bé què és això. El Govern de Rajoy, també ho sap, només que a ell li agrada i vol ressuscitar aquesta moda per gaudir-la en el que li queda. I al pitjor, també, amb l'esgarrifosa il·lusió que també li agradi als que els succeeixin. 


Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT