Aquestes setmanes abans de les eleccions municipals, la maquinària política està a ple rendiment, és a dir, els qui formem part d’algun partit i ens presentem a les eleccions sembla que ens faltin dies per fer arribar a tothom els nostres missatges. Jo és el primer cop que hem presento com a cap de llista, per tant no ho havia viscut tant de prop, però trobo normal el frenesí dels partits abans d’uns comicis, al cap i a la fi és el moment en que la ciutadania premia o castiga la seva feina.

L’Alt Pirineu el formen l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça; i juntament amb l’Aran conformen el que seria la nostra vegueria. Durant el govern del tripartit es va dur a terme la tant desitjada descentralització de la Generalitat i l’administració va començar a treballar veguerialment. Per l’administració això suposava una petitíssima partida pressupostària, però pel territori va resultar clau, ja que així tots els territoris defensaven la seva parcel·la en les mateixes condicions.

Jo em presento de cap de llista a la Seu, que per mi és capital de l’Alt Pirineu. Quan dic que és capital de l’Alt Pirineu no em refereixo a que estigui per sobre les altres capitals de comarca ni que s’hagi de centralitzar tot a la Seu, sinó a que és la ciutat del Pirineu amb més població i amb més serveis d’aquest territori i que històricament ha tingut un pes cabdal en tot l’Alt Pirineu. Per això m’indigna quan veig que s’han desmantellat les delegacions de la Generalitat al Pirineu (no com a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre que les han mantingut), justament en la legislatura en que l’alcalde i el cap de l’oposició de la Seu han estat diputats al Parlament. Pel futur de l’Alt Pirineu és clau que s’executi la llei de vegueries que està guardada al calaix i que la futura llei electoral ens reconegui com a circumscripció electoral, si no ho aconseguim continuarem sent el ‘Cal Sinqueda’ de Catalunya.

Per això em desconcerta quan veig actuacions dels polítics del Pirineu que vacil·len a l’hora de defensar el nostre territori. Per exemple quan el representant del PSC del Pirineu al Parlament va presentar on defensava la descentralització de la Generalitat, va rebutjar una esmena d’ERC que li demanava que inclogués la paraula ‘vegueria’. O quan s’ha creat el conservatori de música del Pirineu, una molt bona iniciativa per coordinar les escoles de música de la Seu, Puigcerdà i Berga (curiosament les tres amb ajuntaments convergents), sense contemplar en els seus estatuts la possible incorporació de l’escola de música de Tremp (curiosament ajuntament socialista). O quan es parla de la futura llei de muntanya que prepara el Govern de la Generalitat, que no contempla en cap moment la vegueria de l’Alt Pirineu, sinó que va dirigida a totes les comarques de muntanya, és a dir amb el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà i el Solsonès; no poso en dubte que aquestes comarques siguin de muntanya, però no deixa de ser una llei en la que es dilueix el nostre territori.

Jo crec fermament en l’Alt Pirineu, les nostres comarques potser tenen diferències, però el que és ben segur és que totes tenim el mateix objectiu, que el Pirineu sigui escoltat d’una vegada i tractat com es mereix. D’aquí ve el títol de l’article; som Alt Pirineu, o al ‘mapa’ de Catalunya no hi som.