Res més lluny de la meva intenció, que entrar en una polèmica mediàtica, entenc que cada persona és lliure d’expressar la seva opinió damunt un tema i que les persones podem tenir opinions contraposades fins i tot a les antípodes les unes de les altres. Ara bé, una cosa son ‘les opinions’ i un altra molt diferent ‘els judicis’ i encara més els judicis gratuïts i amb desconeixença de la persona de la que es parla. En aquest cas i –pel meu dret a rèplica– em veig obligada a respondre al Sr. Josep Mas,president de Laika, pel seu article: Una resposta merescuda, publicat el 9/3/ 2016 en resposta al meu: Tinença de gossos, Civisme i Salut Pública, publicat en dues parts els dies 25 i 26/2 /2016.
 

M’he quedat estupefacta en veure les interpretacions que fa el Sr.  Josep Mas tant del meu article com de la meva persona, que estan a anys llum de la realitat (com bé saben tots aquells que em coneixen, per alguns dels quals m’he assabentat del dit article). Per la resposta que dóna el firmant, crec que s’ha llegit l’article des del prejudici, i per descomptat no ha entès res del que jo he volgut dir.

Dir que –cito textualment–: ...»És un article maliciós i malintencionat en la seva concepció, i amagava sota una màscara una animadversió palpable contra els animals»...i més endavant: ...»desafortunadíssim enfocament distorsionat per un enuig recargolat que no sé la seva procedència, però que la sospito»(!). Seria per riure, sinó perquè fa plorar, que algú pugui interpretar quelcom com això de l’article que jo vaig escriure.
 

En primer lloc, deixar clar que acostumo a parlar en primera intenció, i que –si es llegeix bé– la meva intenció final –que no mala intenció– és prevenir un problema de Salut Pública a més de –precisament– el maltractament encobert que hi ha en alguns tinents de gossos. I l’únic que aquí veig de «recargolat» és la interpretació del firmant.
 

El que de cap manera puc deixar passar per alt és que se’m digui que tinc una animadversió pels animals... això sí què és una autèntica bestiesa per part de qui la formula i totalment fora de la realitat. I per contestar amb trets biogràfics –seguint el paral·lelisme amb el firmant– doncs cronològicament li diré que: ja de petita havia recollit algun cadellet abandonat, la qual cosa m’havia comportat més d’un problema; que les úniques pràctiques que em vaig saltar de la carrera –per una qüestió de consciència– van ser les dels ratolins de laboratori (i vaig ser l’única en tota la facultat) doncs estic totalment en contra de l’experimentació amb animals (i sàpiga vostè que diguent això em poso en contra a tots aquells –i són majoria– que, en nom de la ciència, creuen que es quelcom que està ben fet). Que he tingut i cuidat a una setter irlandesa (la Kelly), a un pastor alemany (el Quaks) i a una gateta (la Minina) en diferents moments en què la vida me’ls ha portat, mai comprats ni buscats i, això sí, perquè vivia en un lloc adient i tenia temps per cuidar-me’n. Que, com a metgessa, tracto de cuidar de la vida i, per tant de la natura. Que formant part de l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) hi vaig dedicar infinites hores de treball benèvol, esforç i fins i tot diners propis, a tractar de protegir, donant-lo a conèixer, i que no es malmetés el nostre medi tan fràgil i tant petit. Això sí, a tot el medi, a totes les espècies que hi viuen. I quan em va tocar presidir l’associació es va fer el CD room Andorra Natura, es va firmar el Pla d’Actuació per a la Conservació del Trencalós, es va deixar enllestida la publicació de l‘atlas d’ocells nidificants d’Andorra (una obra colossal). Vaig ser la primera que va demanar públicament –en un temps en què encara no hi havia Ministeri de Medi Ambient– la protecció de la Vall del Madriu... etc, etc. I, perquè tingui consciència de quan errada és la seva interpretació, com a metgessa que –a mes de tractar les ferides del cos– tracta també les ferides de l’ànima, sàpiga que he ajudat a alguns pacients meus a enfrontar el sacrifici (per evitar-li més patiment) i/o el dol per la mort del seu gos.
 

Benvolgut Sr. Mas, tinc molt de respecte per la feina que es fa a Laika des que va començar a funcionar, i el felicito per la seva dedicació actual (que llegint el seu article, veig que és agraïment pel que va vostè rebre del seu estimat gos) però dissenteixo, com vaig deixar clar, de que els animals entrin a establiments, sobretot de restauració, per una elemental raó d’higiene i salut pública. Pel demès, crec que probablement hi ha més coses que ens uneixen que no pas ens separen (és clar que cadascú hi veu segons la seva profunditat de mirada). A partir d‘aquí ja no tinc res més a dir, m’agradaria que es tornés a llegir l’article sense cap prejudici aquest cop. I li proposo, sempre que hi estigui d’acord, que fem un intercanvi d’opinions, personalment, motiu pel qual deixaré dit a la redacció que se li faciliti el meu contacte, cas d’estar-hi vostè interessat. Bona feina i molt èxit per Laika.