Andorra no és país per als gossos
«Un país, una civilització es pot jutjar per la manera en com tracta els seus animals».
Mahatma Gandhi (1869-1948)
Polític i pensador indi.
Platges o espais on es poden portar els gossos i on poden córrer al seu aire sense perill de ser atropellats per cap vehicle. Aquesta és una realitat en poblacions properes a Andorra, però això aquí no és possible. Aquí els gossos estan condemnats a passejar sempre lligats a la corretja.
Mitjans de transport on poden viatjar al nostre costat complint (com és normal) unes normes: en avions (poden viatjar en cabina sempre i quan el pes sigui inferior als vuit quilos i vagin tancats en una gàbia), al metro o en vaixell. Això tampoc és possible a Andorra, aquí no poden fer ni un simple trajecte en clípol.
Evidentment, Andorra no és un país amic dels gossos, cosa que sembla mentida perquè l’índex dels nostres amics peluts cada vegada va a més.
El passat mes de març ens vam reunir persones sensibles al tema amb polítics d’alguns comuns i sembla ser que el problema dels espais lliures per a gossos rau en què dits comuns no disposen d’espais al centre de la ciutat, els que hi ha són lluny del nucli urbà.
El cert és que entre la capital i Escaldes es poden contar amb els dits de la mà i encara en sobren els petits reductes de què disposen els nostres amics de quatre potes per tenir una estona d’esbarjo amb els seus congèneres.
Els beneficis de tenir espais dedicats als nostres amics no tan sols són per a ells, sinó també pels propietaris: s’estableixen relacions socials entre ells.
El que està clar és que aquí tot el que no dóna diners es deixa de banda i el tema dels gossos no és una excepció. Només per posar un petit exemple, cada mes assistim a la inauguració de noves places de pàrquing, això sí dóna diners.
Una possible solució al problema seria habilitar espais privats i pagar una petita quota mensual per fer-ne ús. Crec que molts polítics guanyarien molt de cara al poble si estiguessin més sensibles a aquest tema.
Mahatma Gandhi (1869-1948)
Polític i pensador indi.
Platges o espais on es poden portar els gossos i on poden córrer al seu aire sense perill de ser atropellats per cap vehicle. Aquesta és una realitat en poblacions properes a Andorra, però això aquí no és possible. Aquí els gossos estan condemnats a passejar sempre lligats a la corretja.
Mitjans de transport on poden viatjar al nostre costat complint (com és normal) unes normes: en avions (poden viatjar en cabina sempre i quan el pes sigui inferior als vuit quilos i vagin tancats en una gàbia), al metro o en vaixell. Això tampoc és possible a Andorra, aquí no poden fer ni un simple trajecte en clípol.
Evidentment, Andorra no és un país amic dels gossos, cosa que sembla mentida perquè l’índex dels nostres amics peluts cada vegada va a més.
El passat mes de març ens vam reunir persones sensibles al tema amb polítics d’alguns comuns i sembla ser que el problema dels espais lliures per a gossos rau en què dits comuns no disposen d’espais al centre de la ciutat, els que hi ha són lluny del nucli urbà.
El cert és que entre la capital i Escaldes es poden contar amb els dits de la mà i encara en sobren els petits reductes de què disposen els nostres amics de quatre potes per tenir una estona d’esbarjo amb els seus congèneres.
Els beneficis de tenir espais dedicats als nostres amics no tan sols són per a ells, sinó també pels propietaris: s’estableixen relacions socials entre ells.
El que està clar és que aquí tot el que no dóna diners es deixa de banda i el tema dels gossos no és una excepció. Només per posar un petit exemple, cada mes assistim a la inauguració de noves places de pàrquing, això sí dóna diners.
Una possible solució al problema seria habilitar espais privats i pagar una petita quota mensual per fer-ne ús. Crec que molts polítics guanyarien molt de cara al poble si estiguessin més sensibles a aquest tema.