Musulmà i estatunidenc en temps de Trump
Islamic Way resa el cartell del carrer situat davant de la Mesquita Nacional de Washington, un petit centre de culte musulmà amb més de 80 anys d’història on ara els seus fidels no només van per complir les seves pregàries: necessiten defensar la seva fe en temps de Donald Trump.
Aquesta va ser la primera mesquita que es va construir a la capital nord-americana, amb les mans dels membres de la comunitat, i encara que al principi no va ser tan inclusiva, ara s’ha convertit en un exemple d’integració i agermanament a la zona. Allà van resar Malcolm X o Mohamed Ali.
El seu imam, Talib Shareef, porta ja diversos anys al capdavant d’ella, i en vista dels últims esdeveniments derivats de la cursa electoral està convençut que per a ells és una responsabilitat conscienciar la comunitat de la importància del seu vot i tendir ponts amb altres sectors de la societat.
«Ja teníem islamofòbia –diu en entrevista amb EFE–, ja n’hi havia aquí abans», assegura, però el que ha passat en aquests mesos ha agreujat seriosament la situació.
Les propostes del candidat republicà a la Casa Blanca, que ha advocat al llarg de la campanya per prohibir l’entrada al país als musulmans, com ell, han tingut tota mena de conseqüències.
«Quan escoltes a un candidat important o una persona influent dir aquestes coses esperes que aquells que defensen la nostra Constitució elevin la veu. Per això estan passant moltes coses al país ara, perquè molts líders importants no han parlat i aquest silenci és còmplice», considera.
«Ara ho estan intentant perquè veuen les conseqüències, però quan no es parla a temps les coses se’n van de les mans», diu en referència a casos de persones que practiquen l’Islam a Estats Units i que, per això, han patit atacs, ganivetades o humiliacions perpetrades pels que han fet de l’odi el seu orgull.
A pocs minuts que comencin a arribar «els germans» a l’oració de la tarda, Shareef va deixant tot a punt al seu pas, col·loca una de les cadires, torta, perquè torni a mirar cap a la Meca, però abans que arribin, va a buscar alguna cosa. Torna amb un gran quadre entre les seves mans: les seves condecoracions. També va ser militar.
Veterà de la Força Aèria dels Estats Units durant 30 anys, és un dels musulmans que més temps han servit al país en el cos, i insisteix que aquells que ara li demanen que «se’n vagi», que reiteren que «no és benvingut «o que ha de fer» un examen religiós «per comprovar si és perillós o no, mai han sacrificat res per la nació que creuen defensar.
«I no és un, són molts musulmans els que han servit al país. (...) Hem lluitat en totes les guerres, no hi ha hagut una guerra d’Estats Units en la qual no hagi lluitat un musulmà», insisteix, com una mostra més del desconeixement sobre el paper de la seva comunitat com a forma i part de la nació.
Shareef és nord-americà de naixement, encara que molts dels seus fidels són originaris de moltes altres parts del món; Washington, i els seus estats fronterers, Maryland i Virginia, compten amb una població musulmana significativa, tant nativa com immigrant.
Preocupat pel que ha passat en els últims mesos, l’imam ha organitzat esdeveniments per impulsar el registre de votants, actes amb forces de l’ordre i altres líders interreligiosos, i al final dels seus resos insta els assistents a involucrar-se en aquest cicle electoral. Ells saben que gran part del que succeeix té molt a veure amb la ignorància, amb la distància no salvada per la por i el desconeixement, encoratjats per una campanya en la qual pocs han sortit indemnes.
Shabbir Chaudhary és d’origen pakistanès, viu als Estats Units des de fa 35 anys i també considera aquesta casa.
«S’ha parlat molt sobre els musulmans, el problema és que si no els escoltes, si no els entens, no saps quin tipus de gent són», afirma convençut d’aquests buits, d’aquestes distàncies.
«Els musulmans són gent molt pacífica, has de conèixer-los, has de llegir sobre ells. I el nostre imam aquí està organitzant esdeveniments, assistint a trobades i xerrades perquè la gent sàpiga què és l’islam», explica Chaudhary a EFE a la sortida de la mesquita, orgullós que en el seu temple es contribueixi a estrènyer aquests llaços.
Ibrahim Mumin, originari de l’estat de Geòrgia, mai va pensar que Trump pogués ser el candidat republicà. «Per ser honestos, al principi no li vaig prestar molta atenció», diu, però la seva victòria a les primàries i el seu llenguatge agressiu contra les minories, incloent-hi la seva, el va fer reaccionar.
«Des de llavors he tractat de respondre a això, molts amics m’estan preguntant moltes coses. Però crec que la qüestió important ara és organitzar-nos i treballar i expandir la coalició de la gent progressista», considera.
Mumin advoca per la unió de «musulmans, cristians, jueus, hindús, sikhs, afroamericans, hispans, llatins, asiàtics i blancs», el mosaic de colors i arrels que conformen el país, amb una mateixa finalitat: «Rebutjar la profecia de la estupidesa» de Trump.
Periodista
Aquesta va ser la primera mesquita que es va construir a la capital nord-americana, amb les mans dels membres de la comunitat, i encara que al principi no va ser tan inclusiva, ara s’ha convertit en un exemple d’integració i agermanament a la zona. Allà van resar Malcolm X o Mohamed Ali.
El seu imam, Talib Shareef, porta ja diversos anys al capdavant d’ella, i en vista dels últims esdeveniments derivats de la cursa electoral està convençut que per a ells és una responsabilitat conscienciar la comunitat de la importància del seu vot i tendir ponts amb altres sectors de la societat.
«Ja teníem islamofòbia –diu en entrevista amb EFE–, ja n’hi havia aquí abans», assegura, però el que ha passat en aquests mesos ha agreujat seriosament la situació.
Les propostes del candidat republicà a la Casa Blanca, que ha advocat al llarg de la campanya per prohibir l’entrada al país als musulmans, com ell, han tingut tota mena de conseqüències.
«Quan escoltes a un candidat important o una persona influent dir aquestes coses esperes que aquells que defensen la nostra Constitució elevin la veu. Per això estan passant moltes coses al país ara, perquè molts líders importants no han parlat i aquest silenci és còmplice», considera.
«Ara ho estan intentant perquè veuen les conseqüències, però quan no es parla a temps les coses se’n van de les mans», diu en referència a casos de persones que practiquen l’Islam a Estats Units i que, per això, han patit atacs, ganivetades o humiliacions perpetrades pels que han fet de l’odi el seu orgull.
A pocs minuts que comencin a arribar «els germans» a l’oració de la tarda, Shareef va deixant tot a punt al seu pas, col·loca una de les cadires, torta, perquè torni a mirar cap a la Meca, però abans que arribin, va a buscar alguna cosa. Torna amb un gran quadre entre les seves mans: les seves condecoracions. També va ser militar.
Veterà de la Força Aèria dels Estats Units durant 30 anys, és un dels musulmans que més temps han servit al país en el cos, i insisteix que aquells que ara li demanen que «se’n vagi», que reiteren que «no és benvingut «o que ha de fer» un examen religiós «per comprovar si és perillós o no, mai han sacrificat res per la nació que creuen defensar.
«I no és un, són molts musulmans els que han servit al país. (...) Hem lluitat en totes les guerres, no hi ha hagut una guerra d’Estats Units en la qual no hagi lluitat un musulmà», insisteix, com una mostra més del desconeixement sobre el paper de la seva comunitat com a forma i part de la nació.
Shareef és nord-americà de naixement, encara que molts dels seus fidels són originaris de moltes altres parts del món; Washington, i els seus estats fronterers, Maryland i Virginia, compten amb una població musulmana significativa, tant nativa com immigrant.
Preocupat pel que ha passat en els últims mesos, l’imam ha organitzat esdeveniments per impulsar el registre de votants, actes amb forces de l’ordre i altres líders interreligiosos, i al final dels seus resos insta els assistents a involucrar-se en aquest cicle electoral. Ells saben que gran part del que succeeix té molt a veure amb la ignorància, amb la distància no salvada per la por i el desconeixement, encoratjats per una campanya en la qual pocs han sortit indemnes.
Shabbir Chaudhary és d’origen pakistanès, viu als Estats Units des de fa 35 anys i també considera aquesta casa.
«S’ha parlat molt sobre els musulmans, el problema és que si no els escoltes, si no els entens, no saps quin tipus de gent són», afirma convençut d’aquests buits, d’aquestes distàncies.
«Els musulmans són gent molt pacífica, has de conèixer-los, has de llegir sobre ells. I el nostre imam aquí està organitzant esdeveniments, assistint a trobades i xerrades perquè la gent sàpiga què és l’islam», explica Chaudhary a EFE a la sortida de la mesquita, orgullós que en el seu temple es contribueixi a estrènyer aquests llaços.
Ibrahim Mumin, originari de l’estat de Geòrgia, mai va pensar que Trump pogués ser el candidat republicà. «Per ser honestos, al principi no li vaig prestar molta atenció», diu, però la seva victòria a les primàries i el seu llenguatge agressiu contra les minories, incloent-hi la seva, el va fer reaccionar.
«Des de llavors he tractat de respondre a això, molts amics m’estan preguntant moltes coses. Però crec que la qüestió important ara és organitzar-nos i treballar i expandir la coalició de la gent progressista», considera.
Mumin advoca per la unió de «musulmans, cristians, jueus, hindús, sikhs, afroamericans, hispans, llatins, asiàtics i blancs», el mosaic de colors i arrels que conformen el país, amb una mateixa finalitat: «Rebutjar la profecia de la estupidesa» de Trump.
Periodista