Si no està a Internet, no existeix
Hi han hagut molts gurus respecte als canvis que podria sofrir el futur i el món, començant per Jules Vernes, amb el seu viatge a la lluna o els Simpson, que ja fa 15 anys van predir l’elecció de Donald Trump com a inquilí de la Casablanca.
Cap a principi de la dècada dels 80 Bill Gates va revolucionar l’era de la tecnologia quan va deixar anar, així, com qui no diu res, «si no està a Internet, no existeix». Des d’aleshores, han passat uns quants anys per comprovar que la seva sentència va ser d’allò més encertada.
Hem entrat en una era on les noves tecnologies dominen tant els mercats i els negocis com la vida quotidiana. Qui els hauria de dir a Graham Bell i Meucci (reconegut molts anys després com el primer inventor de l’aparell) quan van idear el telèfon que, gairebé un segle i mig més tard, el seu aparell seria imprescindible en la societat actual, i que a través d’ell es veurien imatges, vídeos i tot tipus de documents, a més d’altres gadgets i programes que van sorgint dia rere dia.
I així és. El món de la comunicació està canviant. Avui dia qualsevol negoci que es crea té contemplat en el seu pla estratègic i de marketing una pàgina web, una plataforma de big data i tota una sèrie de programes de software, a més dels hardware pertinents (tauletes, telèfons, videoconferències, etc.) que seran imprescindibles pel funcionament del negoci, si és que vol existir i no defraudar el senyor Gates.
El món d’internet ha donat un gir important en les darreres èpoques. Ja no és suficient tenir una bona pàgina web, has de donar també contingut, interactuar i incentivar els teus seguidors, a més d’estar en constant evolució. Per això molts negocis han incorporat les xarxes socials a les seves pàgines. Facebook, Twitter, Linkedin, i altres xarxes que poden afavorir per donar a conèixer més abastament les empreses, marques o, fins i tot, les associacions, ONGs i entitats socials.
Totes aquestes xarxes estan programades per tenir un període curt de visualització, tot és immediat i ràpid. En aquest món del ‘fast’, s’estan convertint en el nostre dia a dia i en una part important per entendre el futur. Internet ja no és només un element de consulta o de passatemps, sinó que és un vehicle que uneix tot i a tots.
No obstant això, les pàgines web han de tenir un bon contingut que sigui interessant i atractiu per atraure el major nombre de públic potencial i convertir-lo en client. El content màrketing és una de les darreres tècniques que consisteix precisament en això, en veure com crear continguts que siguin interessants per al públic objectiu de l’empresa, i en quina manera difondre’l per tal que arribi a tothom i, alhora, aconseguir més clients o contactes comercials.
En aquest sentit, el marketing de contingut s’està desenvolupant com una eina per difondre els valors de les marques, per aconseguir ‘enganxar’ els usuaris i establir una relació entre l’entitat i el seu públic. És aquí, en aquest context, on comencen a aparèixer les figures dels ‘influencers’ o ‘blogguers’ (que no s’han de confondre, però que tenen moltes similituds), que són aquelles persones que tenen més de cinc xifres de seguidors.
Aquestes figures comencen a ser d’interès prioritari en les estratègies de màrqueting de les entitats per incrementar la notorietat de la marca, deixant una mica de costat els canals tradicionals de comunicació, i per obtenir, d’aquesta manera, una més alta reputació i, perquè no, més clientela ergo més venda.
La figura de l’‘influencer’ pot aportar diversos avantatges a les marques ja que la seva repercussió i influència en les diferents comunitats en les que es propaga mobilitza una immensa cort de seguidors. A més d’aportar una cara humana a la marca, la qual cosa trenca la serietat i la fredor que pot tenir una marca amb els seus usuaris, contribueix a obrir una nova via de comunicació a les habituals ja que al ser una referència no cal mobilitzar els internautes, només li cal exposar el contingut que vol transmetre. No obstant, cal verificar abans quin és el seu perfil i contrastar-lo amb l’objectiu de la marca, per constatar que realment és el més idoni.
A banda de les persones ‘influencers’ també hi han els moviments ‘influencers’. La darrera tendència de les xarxes socials ha estat un moviment que està arrasant per tot el món viral entre els joves, no tan joves, polítics, estrelles del cinema i qualsevol persona que vol estar dins aquest món efímer de les xarxes. El ‘Mannequin Challenge’ s’ha convertit en un ‘trending topic’ del moment, tothom el copia i tothom se’n fa un per estar viralitzat i ser famós durant almenys un minut (una mica menys que la predicció d’un altre ‘guru’ que va dir que «en un futur, tot el món serà famós durant 15 minuts», Andy Warhol).
M’imagino un ‘Mannequin’ a Andorra: un munt d’esquiadors en alguna de les pistes de Grandvalira o Vallnord, el rècord Guiness de més alçada del món viral (o potser ja se’ns ha avançat algú?).
Cap a principi de la dècada dels 80 Bill Gates va revolucionar l’era de la tecnologia quan va deixar anar, així, com qui no diu res, «si no està a Internet, no existeix». Des d’aleshores, han passat uns quants anys per comprovar que la seva sentència va ser d’allò més encertada.
Hem entrat en una era on les noves tecnologies dominen tant els mercats i els negocis com la vida quotidiana. Qui els hauria de dir a Graham Bell i Meucci (reconegut molts anys després com el primer inventor de l’aparell) quan van idear el telèfon que, gairebé un segle i mig més tard, el seu aparell seria imprescindible en la societat actual, i que a través d’ell es veurien imatges, vídeos i tot tipus de documents, a més d’altres gadgets i programes que van sorgint dia rere dia.
I així és. El món de la comunicació està canviant. Avui dia qualsevol negoci que es crea té contemplat en el seu pla estratègic i de marketing una pàgina web, una plataforma de big data i tota una sèrie de programes de software, a més dels hardware pertinents (tauletes, telèfons, videoconferències, etc.) que seran imprescindibles pel funcionament del negoci, si és que vol existir i no defraudar el senyor Gates.
El món d’internet ha donat un gir important en les darreres èpoques. Ja no és suficient tenir una bona pàgina web, has de donar també contingut, interactuar i incentivar els teus seguidors, a més d’estar en constant evolució. Per això molts negocis han incorporat les xarxes socials a les seves pàgines. Facebook, Twitter, Linkedin, i altres xarxes que poden afavorir per donar a conèixer més abastament les empreses, marques o, fins i tot, les associacions, ONGs i entitats socials.
Totes aquestes xarxes estan programades per tenir un període curt de visualització, tot és immediat i ràpid. En aquest món del ‘fast’, s’estan convertint en el nostre dia a dia i en una part important per entendre el futur. Internet ja no és només un element de consulta o de passatemps, sinó que és un vehicle que uneix tot i a tots.
No obstant això, les pàgines web han de tenir un bon contingut que sigui interessant i atractiu per atraure el major nombre de públic potencial i convertir-lo en client. El content màrketing és una de les darreres tècniques que consisteix precisament en això, en veure com crear continguts que siguin interessants per al públic objectiu de l’empresa, i en quina manera difondre’l per tal que arribi a tothom i, alhora, aconseguir més clients o contactes comercials.
En aquest sentit, el marketing de contingut s’està desenvolupant com una eina per difondre els valors de les marques, per aconseguir ‘enganxar’ els usuaris i establir una relació entre l’entitat i el seu públic. És aquí, en aquest context, on comencen a aparèixer les figures dels ‘influencers’ o ‘blogguers’ (que no s’han de confondre, però que tenen moltes similituds), que són aquelles persones que tenen més de cinc xifres de seguidors.
Aquestes figures comencen a ser d’interès prioritari en les estratègies de màrqueting de les entitats per incrementar la notorietat de la marca, deixant una mica de costat els canals tradicionals de comunicació, i per obtenir, d’aquesta manera, una més alta reputació i, perquè no, més clientela ergo més venda.
La figura de l’‘influencer’ pot aportar diversos avantatges a les marques ja que la seva repercussió i influència en les diferents comunitats en les que es propaga mobilitza una immensa cort de seguidors. A més d’aportar una cara humana a la marca, la qual cosa trenca la serietat i la fredor que pot tenir una marca amb els seus usuaris, contribueix a obrir una nova via de comunicació a les habituals ja que al ser una referència no cal mobilitzar els internautes, només li cal exposar el contingut que vol transmetre. No obstant, cal verificar abans quin és el seu perfil i contrastar-lo amb l’objectiu de la marca, per constatar que realment és el més idoni.
A banda de les persones ‘influencers’ també hi han els moviments ‘influencers’. La darrera tendència de les xarxes socials ha estat un moviment que està arrasant per tot el món viral entre els joves, no tan joves, polítics, estrelles del cinema i qualsevol persona que vol estar dins aquest món efímer de les xarxes. El ‘Mannequin Challenge’ s’ha convertit en un ‘trending topic’ del moment, tothom el copia i tothom se’n fa un per estar viralitzat i ser famós durant almenys un minut (una mica menys que la predicció d’un altre ‘guru’ que va dir que «en un futur, tot el món serà famós durant 15 minuts», Andy Warhol).
M’imagino un ‘Mannequin’ a Andorra: un munt d’esquiadors en alguna de les pistes de Grandvalira o Vallnord, el rècord Guiness de més alçada del món viral (o potser ja se’ns ha avançat algú?).