Pensar en un sistema de quotes per aconseguir la igualtat entre homes i dones en els llocs laborals de responsabilitat és, sota el meu punt de vista, fomentar l’obligació d’incloure dones en una posició que en alguns casos no s’hagin guanyat. No és pas això el que reivindiquem. La idea no és imposar, és no discriminar. No volem privilegis, així com tampoc desigualtats. Volem lluitar per aconseguir les millores laborals que ens hem guanyat, de la mateixa manera que els homes competeixen entre ells per ascendir. La idea és sortir de la meta amb les mateixes condicions i esforçar-se per guanyar la cursa, no pas sortir més endavant per ser un sexe més dèbil.
Volem que se’ns valori. Que estar en edat fèrtil o tenir fills no resti punts per aconseguir un lloc de feina per al qual estem tant o més preparades que un home. El que volem és igualtat d’oportunitats i no només la mateixa xifra d’homes i de dones. No ens calen titulars que anunciïn un 50-50. Ens calen notícies que parlin de la cap de Govern del país, de directores de mitjans de comunicació, de bomberes i policies que deixen de ser una excepció o de reportatges que expliquin a les noves generacions que en un passat calia celebrar el 8 de març per reivindicar la igualtat entre els dos sexes.