Després de la tempesta...
Diuen que després de la tempesta arriba la calma. Esperem que sigui així.
Ja fa un parell d’anys que ens trobem immersos en una tempesta política sense precedents a l’Andorra contemporània. El clima polític s’ha enrarit, malauradament, fins a límits que no hauríem pensat mai. Tant en els debats parlamentaris com en les declaracions públiques apunten a què els retrets constants hagin desplaçat la legítima confrontació d’idees.
Dona la sensació que els retrets han traspassat la frontera de l’esfera política per centrar-se en la vida personal de l’adversari polític. Una praxi que, si em permeteu, ens ha costat poc importar de fora. Aquesta situació està generant una tensió que percep i de la que se n’està contagiant la ciutadania.
Queda lluny aquella cortesia parlamentària i política que imperava a Andorra no fa tant temps. El nostre país s’havia caracteritzat tradicionalment per la moderació que projectava la classe política. Podríem dir que la correcció formava part de l’ADN de la mateixa. De fet, per ser justos, els primers indicis d’aquesta nova manera de fer política els vàrem percebre en una part de l’oposició en la legislatura 2009-2011.
No hi ha culpables ni víctimes i encara menys pretenc acusar ningú, ans el contrari: tots els que fem política som, directament o indirectament, responsables d’haver crispat i endurit el debat. Tots, independentment del partit polític que militem, tenim una part de responsabilitat en la situació en la que ens trobem. I, per tant, tots nosaltres formem part de la solució.
Crec que hauríem de reflexionar si aquest és el millor camí per a Andorra i també si és allò que els ciutadans¡ esperen de nosaltres. El nostre és un país petit on tots ens coneixem i convivim. Un país en el qual les relacions personals i les amistats sovint no coincideixen amb les nostres opinions polítiques. És bo que sigui així i que ho continuï sent.
La meva experiència en política m’ha permès conèixer molta gent dels diferents partits polítics andorrans. En tota aquesta gent sempre hi havia vist l’estima al país i sobretot la vocació de fer avançar Andorra, cadascú òbviament, amb els seus projectes i les seves idees. En el fons, els polítics andorrans tenim moltes més coses que ens uneixen de les que ens pensem. Cal, simplement, que ens n’adonem.
Estem en un moment clau pel futur del nostre país. Un moment en què afrontem reptes importants com la transformació del nostre model econòmic o el nostre encaix a Europa. En definitiva, estem bastint l’Andorra de les properes generacions. Cal, doncs, al meu entendre, recuperar la serenor perquè des de la confrontació d’idees i la discrepància, puguem encarar aquest reptes de la millor manera possible.
Secretari d’organització de DA
Ja fa un parell d’anys que ens trobem immersos en una tempesta política sense precedents a l’Andorra contemporània. El clima polític s’ha enrarit, malauradament, fins a límits que no hauríem pensat mai. Tant en els debats parlamentaris com en les declaracions públiques apunten a què els retrets constants hagin desplaçat la legítima confrontació d’idees.
Dona la sensació que els retrets han traspassat la frontera de l’esfera política per centrar-se en la vida personal de l’adversari polític. Una praxi que, si em permeteu, ens ha costat poc importar de fora. Aquesta situació està generant una tensió que percep i de la que se n’està contagiant la ciutadania.
Queda lluny aquella cortesia parlamentària i política que imperava a Andorra no fa tant temps. El nostre país s’havia caracteritzat tradicionalment per la moderació que projectava la classe política. Podríem dir que la correcció formava part de l’ADN de la mateixa. De fet, per ser justos, els primers indicis d’aquesta nova manera de fer política els vàrem percebre en una part de l’oposició en la legislatura 2009-2011.
No hi ha culpables ni víctimes i encara menys pretenc acusar ningú, ans el contrari: tots els que fem política som, directament o indirectament, responsables d’haver crispat i endurit el debat. Tots, independentment del partit polític que militem, tenim una part de responsabilitat en la situació en la que ens trobem. I, per tant, tots nosaltres formem part de la solució.
Crec que hauríem de reflexionar si aquest és el millor camí per a Andorra i també si és allò que els ciutadans¡ esperen de nosaltres. El nostre és un país petit on tots ens coneixem i convivim. Un país en el qual les relacions personals i les amistats sovint no coincideixen amb les nostres opinions polítiques. És bo que sigui així i que ho continuï sent.
La meva experiència en política m’ha permès conèixer molta gent dels diferents partits polítics andorrans. En tota aquesta gent sempre hi havia vist l’estima al país i sobretot la vocació de fer avançar Andorra, cadascú òbviament, amb els seus projectes i les seves idees. En el fons, els polítics andorrans tenim moltes més coses que ens uneixen de les que ens pensem. Cal, simplement, que ens n’adonem.
Estem en un moment clau pel futur del nostre país. Un moment en què afrontem reptes importants com la transformació del nostre model econòmic o el nostre encaix a Europa. En definitiva, estem bastint l’Andorra de les properes generacions. Cal, doncs, al meu entendre, recuperar la serenor perquè des de la confrontació d’idees i la discrepància, puguem encarar aquest reptes de la millor manera possible.
Secretari d’organització de DA